Les vergonyes d’un protagonista de sèrie històrica

Ramon Madaula és un actor passat a dramaturg que aprofita les seves peripècies vitals per convertir-les en comèdia amable. De les seves gravacions en sèries d’època té clar que les botes fereixen els peus i per això durant les llargues esperes de rodatge es calça vambes. Això mateix fa Roger Coma, convertit en l’actor d’una sèrie que vol mitificar Jaume I el Conqueridor. Tant en el camp de batalla com en el llit. Però l’actor no troba la clau per fer un personatge convincent i sembla que la saga perilli, fet que resol el mateix esperit de Jaume I, que se li apareix i l’alliçona a cada escena en l’assaig previ a les càmeres. Conqueridors es podrà veure fins al 7 de gener al Teatre Goya.

La comèdia, dirigida per Josep Maria Mestres, fuig del biòpic del rei que va recuperar Mallorca i València per a la Corona d’Aragó, expulsant-ne els musulmans. Sí que incideix amb els costums ben políticament incorrectes del segle XIII. Madaula, que sovinteja les produccions amb menys repartiment per fer-los viables, ha hagut s’esperar tres anys a que es tirés endavant aquesta producció amb set actors i amb el suport de Focus i Bitò. A més de Madaula, figuren Moha Amazian, Xavier Beltran, Roger Coma, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel i Vanessa Segura, que assumeix el paper de directora, que vol ser empàtica amb tot l’equip i que no sap com desembussar el bloqueig actoral del protagonista. Qui marca el ritme de la gravació (i de la funció) és Tilda Espluga, que fa el paper de regidoria de la sèrie. Ella advertia en la presentació del muntatge: “Cal que hi hagi complicitat perquè l’artefacte teatral sigui perfecte.; s’ha de ser precís” I és que, en realitat, hi ha molts més personatges que els set del repartiment, perquè, per exemple, Xavier Bertran es desplega en el productor de la sèrie, un bisbe o l’agent de seguretat privada de l’estudi de gravació.

Madaula i Coma van compartir protagonisme a L’electe, una ficció sobre un atac de nervis d’un polític que ha de pronunciar el seu discurs per assumir la presidència. De fet, es repeteix la dependència del jove per part d’un especialista: si en la primera comèdia era un psiquiatre, ara és el mateix esperit del personatge que ha de representar el dissortat i pedant actor, que ambiciona una carrera internacional.

Vergonyes insinuades

Diuen les cròniques que Jaume I va exclamar “vergonya, cavallers, vergonya” quan els nobles es van retirar en una batalla. Per a Madaula, hagués estat més intel·ligent haver potenciat la convivència de les tres religions(cristiana, jueva i musulmana). La vergonya dels conqueridors són les penúries que pateixen els conquerits. El rol d’Amazian (que ara és un ajudant de la direcció entusiasta, ara un dels perdedors de la batalla) insinua aquesta reflexió. Tot i que, insisteix Madaula, “no hi ha denúncia de res”; només la clara voluntat d’entretenir i de tractar bé l’espectador.Madaula, en tot cas, s’ha documentat a bastament sobre Jaume I, “El que es diu és cert; hem estat rigorosos”, sentencia. Si l’esperit s’apareix vestit de monjo cistercenc és perquè, al final de la seva vida, va abdicar i es va fer monjo. La seva tomba es troba al Monestir cistercenc de Poblet.