Una signatura de l’exili

Feminista, catalanista, escriptora i poeta, Gràcia Bassa Rocas (Llofriu, 1883 - Buenos Aires, 1961) és una d’aquestes signatures de dona perdudes en les publicacions de l’exili català, fins que una acció, aparentment sense transcendència més enllà de l’àmbit local, la torna a fer emergir dels llimbs. I d’un oblit literari, en part per pertànyer a aquest món més petit i dispers, la va recuperar l’any 2016 l’assagista i professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Montserrat Bacardí i Tomàs a través d’un llibre editat per Revista de Palafrugell.

El veí de Torroella de Montgrí Joan Vinyes va donar a l’Arxiu Municipal de Palafrugell uns quants números de Catalunya. Revista d’informació i expansió catalana (1930-1965), una iniciativa de catalans residents a l’Argentina però amb pòsit literari, ja que hi escrivien, entre d’altres, Joaquim Ruyra i Josep Carner. L’avi de Joan Vinyes mantenia correspondència amb catalans de l’Argentina i per això guardava a casa alguns exemplars de la revista. És el cas del número 35, en què Gràcia Bassa Rocas publica La dona en el renaixement de les lletres catalanes amb la signatura de Gràcia B. de Llorenç.

Gràcia Bassa era filla de la folklorista i escriptora Irene Rocas, a qui mossèn Alcover va encarregar la part del diccionari relativa a la parla de Llofriu. Segons la descriu la mare en el seu dietari era una “nena xamosa” i “espavilada”. És per això que moguda per uns “ideals literaris” comença a “fer ratlles curtes” que publica a La Crónica de Palafrugell i a participar en Jocs Florals. Va guanyar els de Girona del 1903 amb Drames íntims. Gràcia Bassa es va casar amb Joan Llorens, que havia nascut a l’Argentina, el 2 de setembre del 1907 a l’església del Mercadal de Girona. El casament va comportar un canvi de vida: s’instal·larà a l’Argentina, primer a Trenque Lauquen, una població semideserta de la Pampa, on arriba el 1907 i en marxa el 1918. Gràcia Bassa hi va portar una vida solitària, tal com es confessa a Caterina Albert en una carta l’1 de maig del 1921: “Me barrava en mes quatre parets.” Hi van néixer quatre dels seus sis fills. D’aquests anys a l’Argentina, en destaca una conferència al Casal Català de Buenos Aires, Consideracions sobre feminisme, publicada el 1912 en quatre números consecutius a la revista barcelonina Feminal dirigida per Carme Karr. Gràcia Bassa considerava l’educació de les dones la gran base per a la millora de “justícia” i “llibertat”.

L’Arxiu de Palafrugell, que ja custodia el fons familiar Bassa Rocas , es troba en procés de digitalització dels articles de la revista per afegir-los i facilitar-ne la consulta.