Mor el fill de l’arquitecte Josep Maria Jujol

L’historiador Josep Maria Jujol, fill del genial arquitecte homònim, ha mort als 89 anys a l'hospital de Tarragona, on feia dies que estava ingressat. Jujol Júnior, com se’l coneixia, va dedicar la seva vida a estudiar i a difondre el patrimoni del seu pare i a preservar-ne el seu immens arxiu. L’estiu de l’any passat va morir la seva germana Teresa, la filla gran de l’arquitecte, ella també molt entregada a la divulgació de l’obra de Jujol. La mitjana, Thecla, pintora, va morir el 2015. 

Autor de diverses publicacions, no li agradava que diguin de l'autor de la Casa Planells i l'església de Vistabella que va ser deixeble de Gaudí, sinó “col·laborador”, tal com explicava en una entrevista que li va fer Carina Filella a La República, el 2018. “No en va ser en absolut, de deixeble! Deixeble és aquell a qui l’artista dona un mestratge, que aprèn d’ell. En canvi, quan Jujol va començar a treballar amb Gaudí, ja tenia una formació tan sòlida que no necessitava aprendre; això no vol dir que hi hagi alguna influència, perquè al llarg de la vida sempre s’aprenen coses, però Jujol ja tenia un estil propi l’any 1904, i el va incorporar a l’obra de Gaudí.”

Jujol Júnior sempre va lluitar per la creació d’un centre que aplegués tot el fons del seu pare. Actualment, aquest patrimoni està repartit en tres espais: la seu de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac), on des del 1998 conserven la part documental que fa referència al treball de Jujol a les comarques barcelonines; l’Arxiu Municipal de Sant Joan Despí, on es troba el material relacionat amb aquesta població, i la mateixa família, que ha conservat bona part del llegat (plànols, dibuixos, fotografies i petites escultures) a les golfes de la seva casa dels Pallaresos.

“Cal una entitat pública on els estudiosos puguin anar a treballar”, defensava Jujol fill. La seva primera opció va ser l’Ajuntament de Tarragona: “El pare i nosaltres som tarragonins convençuts i volíem que l’arxiu fos a Tarragona.” El consistori va plantejar la possibilitat de situar-lo a l’edifici del mateix teatre Metropol, una de les emblemàtiques obres tarragonines de Jujol, però el projecte mai no es va materialitzar. 

El destí de l'arxiu es va acabar convertint en un pou de controvèrsies, confusions i malentesos entre les dues institucions amb què els darrers anys havia mantingut converses, i inclús havia signat acords, el descendent: el Coac i el MNAC (que prepara una gran exposició de Jujol per d'aquí un parell o tres d'anys). Encara planen molts interrogants sobre la seva última voluntat, però sembla ser que va decidir repartir el fons entre les dues entitats.