Llibres

CULTURA

Toni Negri, l’activista i filòsof referent de l’esquerra contra la globalització

Mor als 90 anys el pensador italià, condemnat per terrorisme al país i autor de la cabdal obra “Imperi”

El filòsof i politòleg italià Toni Negri (Pàdua, 1933), gran referent de l’esquerra europea més activista, va morir el cap de setmana a París als 90 anys, segons va confirmar la seva família als mitjans del seu país. La seva trajectòria va anar constament lliga a la polèmica no només pel seu pensament sinó per les seves accions, ja que va ser acusat, perseguit i condemnat per terrorisme al seu país. Això va fer que es convertís en un màrtir per alguns i en un terrorista per alguns altres en un país sempre polaritzat, sobretot als anys seixanta i setanta.

Sota la influència del Maig del 68, Negri, que havia començat la trajectòria política en el Partit Socialista, va fundar el 1969 el Potere Operaio a Itàlia. L’acusació de terrorisme li va arribar a finals del setanta. Se’l considerava membre del grup Brigades Rojes i d’haver participat en la preparació de l’assassinat el 1978 del primer ministre italià Aldo Moro, que va commoure la societat italiana. Va ser absolt del magnicidi però se’l va condemnar per la seva participació en dues altres accions terroristes. Va sortir de la presó el 1983 quan va obtenir un escó amb el Partit Radical. La dreta es va sublevar en veure’l entrar al Parlament. Amb tot, allò era una estratègia dels seguidors del pensador per treure’l de la presó.

Allò va servir, amb el suport de moviments d’esquerra francesos, perquè el condemnat fugís a París on va ser protegit per la doctrina Mitterrand, que no exiliava militants de l’esquerra radical, i va esdevenir professor de la Universitat de Vincennes i del Col·legi Internacional de Filosofia al costat de Michel Foucault, entre d’altres. El servei secret italià el va intentar segrestar sense èxit, Finalment el 1998 va arribar a un acord amb la fiscalia, que va reduir el seu temps de presó de 30 a 13 anys. Va tornar a Itàlia per completar la condemna.

La seva obra més influent és Imperi, escrita a quatre mans amb Michael Hardt. Els autors entren de ple en el fenomen i la crítica a la globalització recordant que l’estat nació ha retrocedit com a formació política per deixar lloc a un mecanisme superior de poder difús i descentralitzat, al qual ells anomenen precisament “imperi”. El llibre va tenir un impacte directe en el moviment antiglobalització i els debats de l’esquerra a principis de segle. Va tenir una segona part, anomenada Multitud, que també va influir en moviments com Occupy Wall Street o el 15-M a Catalunya i la resta d’Espanya.

Entre els temes centrals de l’obra de Negri hi figuren el marxisme, l’antiglobalització, l’anticapitalista, el postmodernisme, el neoliberalisme, la democràcia i la massa.

Com a estudiant va estar profundament influït per la teologia de l’alliberament i des dels seixanta, es va considerar socialista i catòlic, i va ser un dels grans estudiosos de Baruch Spinoza, el pensador de la llibertat del segle XVII. Negri no va portar mai una pistola a les mans però no va renegar de la violència com a mètode per assolir uns objectius que considerava justos. Això el va enfrontar a tots els sectors de dreta del seu país i alguns col·legues universitaris.

El 2005 va sorprendre defensant el «Sí» en el referèndum de la Constitució Europea en diversos articles i entrevistes, participant així mateix, junt amb Daniel Cohn-Bendit en un acte del Partit Socialista francès. Negri creia que la Constitució Europea era positiva per a disminuir el pes dels estat nació i per a augmentar el pes d’Europa contra el seu temut “imperi”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.