Inspirar, crear i compartir: pilars del CCCB

“Agnès Varda deia que els tres pilars de la seva carrera eren la inspiració, la creació i la voluntat de compartir. És un lema que ens fem nostre aquest 2024.” Judit Carrera, la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha presentat aquest dimarts la nova programació de l’equipament amb una mescla de sentiments. El negatiu, la recent i inesperada mort de la cap de comunicació de la institució, Imma Mora, molt estimada en el món cultural català. Els positius són diversos. Enguany, el CCCB tancarà amb un 12% més de públic (366.000, segons les previsions) i afrontarà el 2024 amb el pressupost més alt de la seva història, 15,5 milions d’euros (gairebé un 14% més que el d’aquest any). El vinent no és un any qualsevol, ja que el centre celebrarà el seu 30è aniversari.

L’esperit de Varda (1928-2019) travessarà tota la programació del CCCB i, és clar, l’exposició pròpia (del 17 juliol al 8 desembre) que hi tindrà la precursora de la Nouvelle Vague, i en què s’abordaran totes les seves facetes: fotògrafa, cineasta i artista. Propulsada per la Cinémathèque française –on es pot veure actualment– i comissariada per Florence Tissot, a Barcelona es nodrirà de l’assessorament d’una de les seves principals expertes, la lluminosa Imma Merino, periodista i crítica d’El Punt Avui.

Abans de submergir-se en el cinema militant de tantes causes de Varda, el centre del Raval ensenyarà el revers del típic model urbà nord-americà que el cinema ha explotat com el paradís idíl·lic de l’american way of life. A Subúrbia. La construcció del somni americà (del 19 de març al 8 de setembre), comissariada per Philipp Engel, el CCCB explorarà les implicacions polítiques, les conseqüències ecològiques i els clarobscurs de gènere i racials del suburbi americà, en què viu el 60% de la població.

La tercera exposició prevista ficarà el dit a la nafra de l’emergència climàtica. Amazònies. El futur ancestral (del 12 de novembre al 27 d’abril) està concebuda com un recorregut immersiu impregnat de la saviesa indígena i dels darrers desenvolupaments científics per a la preservació del més gran ecosistema selvàtic del món. “No serà una mirada apocalíptica, sinó un cant d’amor cap a la natura i el planeta”, exclama Carrera.

“Hem consolidat un model d’exposició que és un espai de diàleg i confrontació, un sistema de transmissió de coneixement, una eina per trencar llocs comuns, plantejar preguntes i establir connexions inesperades”, sosté Jordi Costa, el cap d’exposicions del centre. Una manera de ser i de fer singular del CCCB que cada curs es trasllada també en l’intens programa de debats amb els pensadors més influents arreu sobre les principals qüestions que estan forçant un canvi de paradigma, com la intel·ligència artificial o l’amenaça ja ben real als drets i a les llibertats democràtiques en els anomenats països civilitzats. La dimensió internacional de l’equipament (que alguns confonen equivocadament amb un allunyament de les problemàtiques de l’entorn més immediat) persegueix “l’exportació de coneixement generat a Catalunya”, raona Carrera. Dins aquesta mateixa línia, enguany s’hi afegirà un debat sobre el fenomen del turisme i les seves conseqüències en ciutats, com Barcelona, que no acaben de trobar l’encaix entre les masses vingudes de fora i els ciutadans.

El CCCB fa 30 anys que es baralla amb temes complexos que no admeten solucions unívoques i que sempre ha aportat el seu granet de sorra a les imbricacions entre cultura i educació (que si haguessin estat norma i no excepció a tants altres organismes públics, avui no hi hauria els planys que hi ha pels demolidors resultats de l’informe Pisa). L’aniversari tindrà un programa de celebració propi que es presentarà a finals de gener.