Empremtes dels càtars als PPCC

Des del segle X fins al segle XIV, es va expandir per tota la zona d’Occitània una creença religiosa herètica, anomenada catarisme. Els càtars, també coneguts com a bons homes o perfectes, eren homes i dones que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Per tot això van ser considerats heretges per part de l’Església catòlica –que sempre ha estat poc tolerant amb qui la qüestiona– i, amb l’ajuda del rei de França i de la noblesa francesa, van perseguir i exterminar els càtars.

Quatre segles d’existència, però, permeten generar diverses empremtes, restes i vestigis en forma de fortificacions, detalls decoratius, esglésies... Sergi Grau Torras ha reunit informació de fins a 50 llocs de tots els Països Catalans relacionats amb el catarisme i amb les fotografies de Chopo García-Die han publicat el llibre de gran format Els càtars: 50 indrets del catarisme occitanocatalà, publicat per Cossetània.

“Aquest llibre no és una guia comuna d’indrets sobre els càtars, sinó una guia d’històries que van viure aquests càtars en indrets molt concrets, tant de Catalunya com d’Occitània”, explica Grau.

Per tant, és una aproximació diferent als indrets càtars. “El turisme ha potenciat el Camí dels Bons Homes, un itinerari turístic transpirinenc que ha donat a conèixer els llocs més emblemàtics dels càtars a les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya, juntament amb els famosos, i mal anomenats, castells càtars occitans. Però al territori hi ha moltes altres ciutats i viles que també tenen la seva història amb els càtars, ciutats que s’estenen de nord a sud i que arriben fins a València, Aragó i Mallorca.”

I aquestes són les històries que s’expliquen en aquest magnífic volum. El seu testimoni ens apropa al pas d’aquests homes i dones que van creure en el catarisme relacionats amb una vila, un carrer, una plaça o una església d’aquests 50 indrets del territori occitanocatalà.

La majoria de les entrades són de dues pàgines, l’esquerra amb el text descriptiu i alguna foto petita i la dreta amb una gran fotografia de temàtica arquitectònica. Les entrades estan ordenades alfabèticament, començant per Albí i acabant a Vila-roja de Termenès. Entremig, Barcelona, Gósol, Mallorca, Narbona, Siurana, Tolosa, Montserrat, Prades...

L’historiador Sergi Grau Torras (Terrassa, 1978) actualment treballa en la Fundació Centre Internacional de Música Antiga de Jordi Savall i és professor associat de l’àrea d’història de la ciència a la UAB. Entre altres títols, ha publicat La invenció dels càtars (Angle, 2016) i Cátaros e inquisición en los reinos hispánicos (Cátedra, 2012).

Chopo Javier García-Die Sánchez-Guardamino, fotògraf nascut el 1959, va fer estudis d’arquitectura tècnica i fotografia i col·labora amb revistes i empreses d’arquitectura i construcció. Admirador de l’entorn natural i alpinista des de molt jove, ha publicat amb Cossetània els llibres Catalunya: 50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries, El paisatge favorit de Catalunya, Montseny: 50 indrets amb encant, Catalunya: 50 indrets jueus de l’edat mitjana, Catalunya: 50 excursions per la història, i Catalunya: 50 excursions a cascades i salts d’aigua.