‘Tribute bands’, l’art de sonar com els originals

Els grups d’homenatge o tribute bands no són un fenomen nou: n’hi ha, com a mínim, des dels temps en què Elvis i els Beatles van revolucionar la música popular del segle XX. Es podria dir que no hi ha cap grup important en la història del rock que no tingui, com a mínim, una banda d’homenatge, i alguns en tenen centenars, com és el cas de Queen. A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol proliferen les tribute bands que homenatgen grups tant internacionals com nacionals, cada vegada amb una qualitat superior, tant pel que fa a la destresa instrumental com al muntatge escènic i escenogràfic. Per a molts músics als quals els ha costat obrir-se camí amb les seves pròpies cançons, fer versions d’èxits aliens ha estat una sortida professional tan legítima com, en alguns casos, ben recompensada.

Aquest seria el cas de Jonathan Argüelles (Mataró, 1985), un professional molt conegut en l’escena musical catalana, perquè hi ha tocat gairebé totes les tecles, fent ràdio, dedicant-se des de fa anys a la promoció discogràfica, com a membre de diversos grups amb repertori propi –va publicar un disc amb Inèdits i dos amb Junts– i, en els últims anys, assumint la veu principal de Sau 30, al costat de Pep Sala i la resta de músics originals del grup osonenc. Però Argüelles és també el bateria de Los 80 Principales, una prestigiosa formació de versions de clàssics dels anys vuitanta, reconeguda dues vegades amb els premis Arc de la música en directe a Catalunya, i fa 8 o 9 anys els mateixos components d’aquest grup van posar en marxa un projecte paral·lel que ha superat totes les seves previsions: ABBA The New Experience. Evidentment, es tracta d’una tribute band dedicada a la cèlebre banda sueca, integrada pels quatre instrumentistes que també formen Los 80 Principales –a més d’Argüelles, el guitarrista Xavi Lario, el teclista Marc Ferrando i el baixista Rafa Martín– més quatre vocalistes, òbviament dos homes i dues dones, que fan els respectius papers vocals dels quatre ABBA originals: Clara Dini és Agnetta, Joaquín Catalán és Björn, Juanma Sánchez és Benny i Ana K. Garcia és Anni-Frid o, simplement, Frida. “Hi ha una rossa i una morena, sí, però no són imitadors ni porten perruques: tots tenen la seva pròpia personalitat artística. Sempre hem tingut clar que la línia entre la proximitat als originals i el friquisme pot arribar a ser molt fina i no volem traspassar-la.”

De fet, tots tenen currículums importants en el món de la música: Rafa Martín, per exemple, ha tocat amb Lluís Llach i Antonio Orozco, i tant els cantants que han passat pel grup com els actuals han actuat en tot tipus d’escenaris teatrals, musicals i televisius. Per què, doncs, es dediquen a recrear la música i l’estètica d’ABBA? “Si vols viure de la música a Catalunya fent la teva pròpia música, l’única opció és tenir un gran èxit, i això no és fàcil”, explica Argüelles, que defensa, ben convençut, la via que van decidir obrir amb ABBA The New Experience “per inquietuds i per obrir mires” musicalment parlant. “ABBA té l’etiqueta eurovisiva, però això és reduir-ne massa els mèrits, perquè el grup té molt bones cançons, molt més enllà fins i tot dels temes que la gent coneix més com ara Mamma mia, Chiquitita i Dancing queen. Però també s’ha de dir que tenen molt poques cançons que siguin completament desconegudes per al gran públic. Nosaltres en toquem entre 20 i 22 en un espectacle que dura generalment una hora i tres quarts.” Fins i tot fan una petita pinzellada, en un medley, d’alguna de les noves cançons que els suecs van llançar fa un parell d’anys, al disc Voyage, quan ningú ja no esperava que gravessin temes nous.

ABBA The New Experience és un projecte d’èxit, amb mig centenar d’actuacions realitzades l’any passat per tota la geografia estatal. El grup ha actuat en grans festivals com ara el de Pedralbes i el Mil·lenni i als principals escenaris, entre els quals hi ha el Palau de la Música Catalana, i exhaureix les entrades a tot arreu. Dues de les seves actuacions més importants, no per multitudinàries sinó per simbòliques, han tingut lloc en actes organitzats al consolat de Suècia a Barcelona i a l’ambaixada del mateix país a Madrid. Fan concerts tant amb el públic dret com assegut, en un format més teatral, i aquesta adaptabilitat els va permetre superar amb nota el gran repte que va suposar la pandèmia per al sector de la música en directe. El seu espectacle actual es titula Evolution, perquè “implica una voluntat de portar l’espectacle més enllà en el terreny sonor i visual, ja que en definitiva les cançons són les que són”, explica Argüelles, que hi afegeix que entre els reptes de futur del grup hi ha l’accés al mercat internacional.