La font dels Lleons i altres carnívors

Passa sovint que els promotors immobiliaris vagin amb l’ai al cor quan han d’aixecar obra nova en terrenys que han estat habitats des de fa més de dos mil anys, com és el cas de Tarragona, construïda sobre la ciutat romana de Tàrraco. Els envaeix la por que apareguin restes arqueològiques prou destacades per capgirar tots els seus plans. Fa 25 anys, l’excavació prèvia a la construcció d’un bloc de pisos a la part baixa de la ciutat (a la cruïlla dels carrers Eivissa i Pere Martell) va alterar no només els plans del promotor, sinó de la comunitat científica i de les administracions. I ho devia alterar tant que avui dia, passat un quart de segle, encara cueja.

Quan van descobrir el que avui dia es coneix com la font dels Lleons ja van veure que la troballa era transcendental. Primer s’hi va localitzar la font monumental, datada al segle II aC, que fa més de 17 metres de llarg i 4,5 d’ample. És l’únic exemple de krene o font en pòrtic hel·lenística fora de Grècia, fora de tota l’àrea mediterrània oriental. Després, centenars de pinyols de préssec i d’oliva, pinyons, nous, trossos de teixit i de cuir i bigues de fusta, que va resultar que eren les primeres restes de matèria orgànica d’època romana localitzades a la península, i que van resistir el pas dels anys gràcies a unes condicions geològiques especials (a la zona hi havia un aflorament natural d’aigua i la presència continuada d’humitat va fer possible la conservació). I la cirereta va ser la troballa de tres brolladors de pedra esculpits en forma de cap de lleó, entre altres materials. Això succeïa entre l’any 1998 i principis del 2000. Són les restes més valuoses que s’han descobert en les darreres dècades a la ciutat i conformen l’edifici públic romà més antic fora de la península Itàlica. Això va obligar el promotor a modificar el projecte i renunciar a construir un aparcament subterrani, per preservar el monument, tot i que sí que va obtenir la llicència per construir l’edifici a sobre. Però, i aquí ve la misèria de tot plegat, les preuades restes, situades, doncs, en propietat privada, continuen colgades amb sorra, invisibles al públic, sense que en 25 anys hi hagi hagut prou voluntat política ni s’hagin frenat les disputes que han enfrontat la propietat amb l’Ajuntament i que han impedit dignificar-les, museïtzar-les i incorporar-les a la visita pública al costat de la resta del conjunt declarat patrimoni de la humanitat. Sobre la font dels Lleons s’hi han anat abocant altres carnívors més afamats.

Ara, un quart de segle després, sembla que la recuperació d’aquelles troballes pren embranzida. El propietari del solar i promotor de l’edifici ha mogut fitxa, just en el moment que l’equip de govern de Tarragona anuncia que la recuperació de la font és un dels objectius del mandat. Tret de comprar el terreny, que el consistori descarta per l’alt cost econòmic, de més de dos milions d’euros –“és impossible perquè no disposem d’aquesta quantitat de diners per fer la compra”, explica el regidor de Patrimoni, Nacho García–, s’havien sospesat diverses opcions, com ara una permuta. Però finalment el propietari proposa crear una fundació privada sense ànim de lucre. “Estem valorant com col·laborar amb la fundació i si l’Ajuntament ha de ser un dels patrons o no”, explica García, per a qui el gest del propietari ja és, diu, una passa gegant. Reconeix, però, que res “no serà fàcil”.

La font dels Lleons és un dels valors patrimonials que han anat pel pedregar des de fa anys. En aquest espai n’anirem explicant d’altres, de tants com n’hi ha.