Cultura

Jordi Basté: "La proximitat amb els polítics em fa certa por"

Entrevista a Jordi Basté, periodista

Jordi Basté ha debutat aquesta temporada al capdavant d’El món a RAC1 després de molts anys dedicats al periodisme esportiu.

151.000 oients de mitjana i un augment del 12% d’audiència...
Convé llegir aquestes dades amb les reserves oportunes. En el nostre cas són uns resultats extraordinaris que estan en la línia de l’evolució de RAC1 des que va començar: una emissora jove en constant creixement.

Es treballa millor de dia o de nit?
Encara tinc el xip posat de la nit i el cervell em funciona més que a primera hora del matí. Tinc una rutina: m’aixeco d’hora i camino més de mitja hora fins arribar a la feina. El Xavier Bosch em va advertir que viuria en un permanent estat de boira. I tenia raó.

Com ha viscut el procés d’adaptació al programa?
És complicat perquè em llevo quasi a l’hora que abans anava a dormir. Els dies se’m fan molt llargs però estic vivint una de les grans notícies de la meva vida: durant uns 30 anys no he sabut què eren els caps de setmana. Ara sé què és fer cues a l’autopista i anar al Camp Nou els dissabtes.

Quina personalitat ha volgut injectar al programa?
Cada persona té un estil i suposo que ara el programa respira el meu estil. Jo no he volgut tocar gran cosa. Quan vaig venir a fer el Tu diràs vam tenir clar que havia de ser diferent al Cafè Baviera, però quan vaig substituir el Xavier Bosch vam coincidir que era una bestiesa fer canvis. Hem fet algun retoc i no gaire més.

Vol fugir de la convencionalitat?
No sé si m’interessa gaire fugir-ne. Quan vaig agafar el programa vaig dir que no he estudiat polítiques sinó periodisme i per tant el que vull fer és ràdio. Fugir de la convencionalitat és apropar-se al carrer i això m’interessa. Esclar que a vegades em passo de frenada i potser sóc massa planer o una mica frívol.

Quin perfil de presentador té?
Jo sóc com sóc i sempre he fet ràdio sent com sóc. Els amics em diuen que he d’anar amb compte amb els editorials que faig. I hi ha qui em diu que m’he de desprendre de “l’abric” d’esports que encara porto posat. I jo pregunto: per què? A part, ¿per què tothom accepta que en una tertúlia d’esports hi hagi polítics i no s’accepta que un periodista esportiu pugui opinar de política?

Al web us definiu com a “magazín informatiu que parla clar”...
Recordo una pregunta sobre la TDT que li vaig fer a Joan Clos. Em va respondre i li vaig dir que no havia entès res. Doncs parlar clar vol dir que ens entenguem. Sovint el llenguatge polític està per sobre del nivell del carrer i això no pot ser.

Per què és partidari d’editorialitzar segons quins espais?
Ens hem de mullar amb dret a equivocar-nos i amb el risc de poder ser criticats. Jo expresso la meva opinió en un moment concret i intento que no torni a aparèixer la resta del programa. En política, tothom sap què no sóc i la majoria saben què opino.

S’està bé tenint els polítics a prop?
Tinc la sort que he arribat verge a la informació política. I m’està bé així perquè la proximitat amb ells em fa certa por. La distància m’agrada perquè així s’evita que et vulguin vendre sopars de duro.

Un senyor anomenat Joan Ferran ha esvalotat el galliner...
Estic a favor que tothom pugui opinar de tot. El que no m’agrada és que no posi nom a les acusacions. Si el debat de la ràdio i la televisió públiques són els editorials polítics malament anem. El debat no és si un senyor sobiranista fa un programa de viatges. El debat és si els nostres fills tenen bons programes educatius, si els informatius són prou plurals... Devem ser el país del món amb més mitjans públics: convé fer una reflexió sobre el model públic de comunicació.

Se sent “un guru de la comunicació de matí”?
Crec que allò no anava per mi en absolut sinó per l’Antoni Bassas i la ràdio pública.El concepte “guru de la comunicació” és ridícul.

Es veu fent això tota la vida?
No ho sé. M’ho estic passant molt bé. Admiro molt el Bassas, que porta 14 anys, i també el Luis del Olmo, que encara en porta més. I admiro molt més les seves famílies. No em veig fent el mateix. Sabia que a la franja de nit tenia data de caducitat i vaig acabar quan tocava. Crec que al matí també en tinc però no sé quan serà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

El Recòndit tanca la quarta edició amb rècord de públic

GIRONA
música

Superchunk actuarà a Sant Feliu de Guíxols

sant feliu de guíxols
CRÒNICA

Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona