Pirata en moto d’asfalt

No és estrany que Lola Queveron reconegui que una de les inspiracions de la seva opera prima, Rodeo , és Rosetta. La nova directora francesa a vegades, tot i que menys que els Dardenne, també segueix la seva heroïna (una jove marginal apassionada per les motos) filmant-la des de darrere; en tot cas, se n’ocupa en tot moment mostrant-la com una noia endurida que, com ho fa Rosetta a la seva diferent manera i en un altre context, intenta sobreviure, a vegades amb determinació i a vegades sentint-se sola i estranyada en el món masculí de curses d’estranquis i delinqüència en el qual s’introdueix.

Julia (si bé, encarnada poderosament per la debutant Julie Ledru, s’anomena com la desconeguda) també sembla de l’estirp de la rodamon de Sans toit ni loi, d’Agnès Varda. No sembla voler tenir lligams, tot i que, enmig d’un món d’homes recelosos, intenta crear un vincle afectiu amb la dona i el fill del líder del grup que, des de la presó, ho maneja tot i, amb actitud patriarcal, prohibeix tal relació. Sabem poc del seu passat, quasi només que és d’origen antillà, i no se’n fa psicologia. Allò que veiem és que maneja les motos que roba amb una alegria palpable. S’intueix, però, un destí tràgic. Queveron l’acompanya amb estima introduint-se ella mateixa amb vigor en un món poc freqüentat per les cineastes: també en un gènere, d’acció, tot i que barrejat amb el drama. Ho fa a través d’un personatge escàpol, de gènere fluid, transgressor sense trobar un lloc.