Cultura
Teatre sense teatre
Fins el dia 11 de setembre es pot veure al MACBA l’exposició Un teatre sense teatre, que examina les relacions i els intercanvis entre les arts visuals al llarg del segle XX.
A partir de les teories que van transformar profundament l’espai clàssic del teatre, de la mà de Vsevolod Meyerhold, Antonin Artaud, Samuel Beckett o Tadeusz Kantor entre d’altres, i la seva correspondència amb els moviments de les avantguardes històriques (futurisme, dadaisme, constructivisme...) s’articula un relat que troba un punt d’inflexió en el fervor inventiu dels anys seixanta, moment en què es formulen múltiples temptatives entre ambdues disciplines i que continua fins al final dels anys vuitanta.
L’exposició proposa una lectura crítica de les conseqüències d’aquestes aportacions en l’art, i ho fa subratllant moments i autors paradigmàtics a través d’itineraris que reconstrueixen un teixit complex.
A partir de les teories que van transformar profundament l’espai clàssic del teatre, de la mà de Vsevolod Meyerhold, Antonin Artaud, Samuel Beckett o Tadeusz Kantor entre d’altres, i la seva correspondència amb els moviments de les avantguardes històriques (futurisme, dadaisme, constructivisme...) s’articula un relat que troba un punt d’inflexió en el fervor inventiu dels anys seixanta, moment en què es formulen múltiples temptatives entre ambdues disciplines i que continua fins al final dels anys vuitanta.
L’exposició proposa una lectura crítica de les conseqüències d’aquestes aportacions en l’art, i ho fa subratllant moments i autors paradigmàtics a través d’itineraris que reconstrueixen un teixit complex.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.