Exposició retrospectiva de Mari Chordà a Tarragona

Quan va anar a estudiar Belles Arts a Barcelona, sa mare li va exigir que també acabés els estudis de magisteri. “De quadre no en vendràs ni un”, li va sentenciar. Res més lluny de la realitat. L’artista, poeta i activista feminista Mari Chordà (Amposta, 1942) ha estat referent d’un art que es fon amb el feminisme, en una època, la del tardofranquisme, on la lluita en favor de la dona quedava enterrada pel pes de l’opressió. El Museu d’Art Modern de Tarragona va inaugurar ahir l’exposició retrospectiva Mari Chordà... i moltes altres coses, coproduïda pel Macba. Fins al 28 d’abril es podrà visitar a Tarragona i a partir del 5 de juliol el muntatge es traslladarà a Barcelona, on s’ampliarà amb més producció artística. Tots dos museus també publicaran dues obres complementàries sobre aquesta artista “polièdrica”: “Artista, poeta, editora, activista i feminista; és indestriable una cosa de l’altra”, destaca la comissària de l’exposició, Teresa Grandas.

A Chordà se la coneix per haver pintat unes grans vagines i autoretratar-se quan estava embarassada. “En un context difícil va ser capaç de parlar de la sexualitat de la dona, de les relacions sexuals, els fluids corporals, la maternitat, del plaer..., com una manifestació del seu inconformisme”, explicava ahir la comissària. Per què, aquesta dèria per pintar vagines? “Perquè soc una dona”, deia ahir , sense necessitat d’afegir matisos, una Maria Chordà emocionada per exposar a Tarragona, la ciutat a mig camí entre la seva Amposta natal i la Barcelona que l’ha acompanyat en el camí de la vida.

En els últims anys l’artista ha fet públic que va ser víctima de violència de gènere per part del seu exmarit. Un maltractament psicològic i físic que d’una manera o altra ha descarregat en la seva obra. Al museu tarragoní s’hi poden veure desenes de pintures, escultures, llibres i documentació diversa vinculada a la seva trajectòria artística i vital . Hi destaca la peça Disoldre’s, que s’ha recreat per a l’exposició a partir d’una maqueta que havia fet per un mural l’any 1970 però que mai no va dur a terme.

L’exposició Mari Chordà... i moltes altres coses pren el títol del seu primer llibre de poemes, que es va presentar a les Jornades Catalanes l’any 1976, i al qual seguirien altres títols, com Quadern del cos i l’aigua, Locomotora infidel del passat, Umbilicals, i el més recent, No com un so.

El seu compromís amb el feminisme la va portar a obrir, l’any 1968, La Llar a Amposta, un local obert a l’acció cultural i la reivindicació social. I també va formar part del grup de dones que, el 1977, van crear el Bar-Biblioteca La Sal a Barcelona, “un espai sociocultural i poètic però també polític”, va recordar la directora del Macba, Elvira Dyangani, per a qui l’obra de Chordà “és molt contemporània”: “Moltes dones s’hi sentiran identificades”. Amb el mateix nom de La Sal va crear una segell per divulgar obres feministes quan encara no hi havia cap altra editorial semblant al país.