Els Miranda i les Quintana tornen matant

A finals de la dècada dels noranta, el guionista Piti Español anava en cotxe –el segon espai on es generen les millors idees, després del vàter– i va pensar que podia muntar un col·lectiu d’escriptors com ho havia estat Ofèlia Dracs. “Com que havia publicat un parell de llibres amb Columna, li vaig proposar a Miquel Alzueta, editor en aquell moment, i em va dir que sí, que ho tirés endavant, i que la temàtica fos eròtica”, va explicar Español. I el 1998 es va publicar Aaaaaahhh...: dotze contes eròtics, signat pels Germans Miranda. “Se’n van vendre 50.000 exemplars, una bogeria.”

Durant cinc diades de Sant Jordi consecutives no van faltar a la cita amb nous títols i, de vegades, nous autors. Veient l’èxit comercial, el 1999 s’hi van afegir les Germanes Quintana, amb Zel. Elles van publicar tres títols.

Quan ja havien passat vint anys de la publicació del darrer títol, Piti Español va pensar que potser es podria tornar a posar en marxa el mecanisme de germanors literàries i ho va proposar a l’editora Glòria Gasch, que va acceptar-ho de seguida.

El resultat és Assassins i Assassines, publicats per Columna. Els autors han estat: Joaquim Oristrell, Piti Espanyol, Sergi Belbel, Pep Bras, Enric Gomà, Jordi Galceran, Matthew Tree, Jordi Lara, Lluís Arcarazo i David Cirici. I les autores: Jo Alexander, Mar Bosch, Maria Climent, Carmen Fernández, Mercè Ubach, Gisela Pou, Mercè Sarrias, Carmen Abarca, Carla Nigra i Míriam Iscla.

A la roda de premsa, en què, lògicament, hi havia més autors que periodistes, només hi van faltar Maria Climent i Carla Nigra. Els altres divuit van poder posar-se amb ulleres de sol i bon humor davant les càmeres.

David Cirici, que és un dels autors que ja era en el primer títol, va comentar: “Al llarg d’aquests vint anys tots hem après molt a escriure i es nota en el resultat d’aquest nous contes.” En la mateixa línia, Jo Alexander, que només tenia 22 anys quan va participar a Zel, va assegurar que “han passat moltes coses, molta vida en tots aquests anys, aleshores jo encara era verge!”.

La temàtica és clara, literatura criminal, amb una visió polièdrica gràcies a la barreja d’ambients: històric, rural, fantàstic, religiós, violent, humorístic, sanguinari, psicològic i, fins i tot, un de basat en un cas real. “Primer vaig demanar a tots els autors quina mena de conte volien fer per evitar repeticions i, després, els vam anar ajustant; alguns van haver de reescriure’ls tres i quatre cops; s’ha fet molta feina”, va comentar Piti Español, coordinador oficial des de l’inici.

Sobre les absències, com ara Eva Piquer, Xavier Cassadó, Care Santos, Isabel Olesti i Manel Bonany, entre d’altres, Español va comentar que en general tenien altres compromisos. “Jordi Puntí va dir que no podia perquè estava escrivint per guanyar el premi Sant Jordi... No em va dir això, però després ho vaig deduir. Les noves incorporacions les vaig triar per intuïció.”

Enric Gomà va voler aclarir que no és cert el que consta a la Viquipèdia. “Les Germanes Quintana no es diuen així per Gerard Quintana, no sé d’on ho han tret; el que sí que és cert és que els Germans Miranda ens vam dir així per la Carmen Miranda.”

Lluís Arcarazo i Mar Bosch van donar la visió interessant que “no són dos llibres de relats, és un en dos volums”, tenint en compte que la temàtica, el disseny i, d’alguna manera, la filosofia creativa, han estat els mateixos.

“Jo he assassinat molt, a les meves ficcions, i penso que l’assassinat és una de les belles arts”, va afirmar el guionista i director de cinema Joaquim Oristrell. I Carmen Fernández va voler marcar les diferències, a l’hora de matar, entre homes i dones, tant en la realitat com en la ficció, si més no, segons el seu parer.

Tots plegats van assegurar que en seguiran més, de reculls. La germanor ha tornat amb força, és evident.