Macbeth no és la tragèdia de Shakespeare per retratar l’ambició humana perquè el protagonista accedeix al tron a meitat de l’obra, diu Pau Carrió. El director considera que l’obra parla, en realitat, de la por a perdre el Poder. Sigui un rei britànic que desconfia de tothom, o sigui la societat occidental privilegiada que tem per la pèrdua dels seus drets adquirits. La maldat de Macbeth és una conseqüència de la por a perdre els privilegis que ha aconseguit. Ben bé com la societat occidental privilegiada davant. I en aquesta por hi ha violència i mort, però també vulnerabilitat i insomni del protagonista. Carrió aventura que la por , doncs, no soluciona res.

Carrió afronta el seu quart Shakespeare (anteriorment ha promogut Enric V, 2014; Hamlet, 2016; Nit de reis o el que vulguis, 2017). Ho fa en la sala Fabià Puigserver i amb un repartiment de 14 actors. Aviat és dit. Se’n podria comptar 15 perquè el personatge de Macbeth l’havia de fer Julio Manrique, però l’ha passat a Ernest Villegas, quan es va anunciar que seria el nou director del Lliure. Laia Marull és una lady Macbeth que desitja un poder més elevat del que podria assumir. Macbeth fa temporada del 14 de febrer al 17 de març. Completa el repartiment Moha Amazian, Joan Amargós, Pepo Blasco, Pep Cruz, Pol López, Carles Martínez, Alba Pujol, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Marc Soler, Júlia Truyol i Mar Ulldemolins

La posada en escena no ha tensat gens les cordes perquè Macbeth proclami la seva por al canvi climàtic, que avui ofega per la preocupació a la sequera. Carrió que fa la versió en anglès i després la tradueix al català. Per al director, aquesta és la peça més fosca, que contrasta amb la comèdia romàntica que també ha dirigit, i que es pot veure aquests dies a La Villarroel: Elling. L’obra es mou en un temps atemporal, tot i que s’inspira en fotografies d’antics els hospitals de campanya de les I Guerra Mundial. Qui pot entrar i sortir sese genera cap dificultat en un hospital? Les infermeres Sembla que el rol de les bruixes, que són les que encenen el desig i que converteixen en el destí de Macbeth són les grans manipuladores. Però, segueix dient Alba Pujol, és responsabilitat de cadascú entendre la metàfora superficialment i aprofundir-hi. Confondre el desig en el destí és massa fàcil. La dramatúrgia de Pau Carrió viatja a un món que reclama ser més complex i còmplice amb els altres.