El fons de teatre líric de l’SGAE es podrà consultar en línia

Abans que acabi aquest any es podrà consultar en línia “l’arxiu civil de música més important de l’Estat i una de les col·leccions teatrals més completes”, segons la responsable a Barcelona del Centre de Documentació i Arxiu SGAE (CEDOA), Mercè Fantova. Aquest arxiu, amb seu també a Madrid, a Catalunya té catalogades 3.700 obres de teatre líric amb material d’orquestra, 400 de les quals son títols en català com, ara L’alegria que passa (Rusiñol/Morera) i Cançó d’amor i de guerra (Rafael Martínez Valls). Hi ha també llibrets de 8.000 títols teatrals estatals, més un fons de 2.800 llibrets en llengua catalana. Fins ara, la consulta i cessió dels materials es feia de manera presencial o via enviament. Aviat es podrà fer en línia.

El CEDOA, en conjunt, conserva 10.000 títols de teatre líric espanyol amb material d’orquestra i una col·lecció teatral de 45.000 llibrets. També custodia un immens fons de música instrumental i simfònica de més de 40.000 obres, que continua creixent, el fons de la Unió Musical Espanyola (UME) a l’entorn també dels 40.000 peces i, finalment, el que anomenen arxiu Bola –el nom del carrer de Madrid on va estar molts anys–, amb uns 50.000 arxius de música popular espanyola d’entre el 1940 i el 1985.

Mercè Fantova és la responsable de l’arxiu a Barcelona. La musicòloga remarca a l’ACN que el fons conserva “tota la història” del teatre líric en català, i enumera un reguitzell d’obres emblemàtiques del gènere: L’aplec del remei, d’Anselm Clavé; les Gatades, de Pitarra; L’alegria que passa, d’Enric Morera i Santiago Rusiñol (recentment recuperada per Dagoll Dagom); Pel teu amor, de Josep Ribas i molt coneguda per la cançó Rosó, i, entre d’altres, la més cèlebre, Cançó d’amor i de guerra, la sarsuela del compositor valencià Rafael Martínez i Valls amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Fantova explica “que aquesta part de la col·lecció és l’autèntic tresor del fons”, ja que no es conserva només el llibret sinó la part musical amb tot el material d’orquestra, incloent-hi “la part d’apuntar”, és a dir, la partitura de cada instrument i les veus. En altres paraules, tot el necessari perquè la composició es pugui interpretar avui com va ser concebuda originalment.

La SGAE té els drets de gestió i còpia d’aquests materials, pels quals obté uns ingressos quan se cedeixen. D’altra banda, però, l’Arxiu està obert a tothom per a consultes i préstec (digitalitzat o reprografiat). Els interessats solen ser musicòlegs, documentalistes, cantants, instrumentistes i directors d’escena o d’orquestra. L’any passat les dues seus de Madrid i Barcelona van rebre 125 visites presencials, però “n’hi ha moltes més” per via telefònica o correu.

Aquesta relació canviarà aviat, segons avança Fantova a l’ACN, perquè al llarg dels darrers anys els fons s’han anat digitalitzant i preparant la posada en marxa d’un catàleg en línia que permetrà consultar els documents de manera autònoma. De moment ja hi ha 65.000 documents digitalitzats, entre partitures, llibrets i altres materials històrics, i està previst que al llarg d’aquest any s’estreni el catàleg en línia de l’arxiu, la consulta física del qual es podrà continuar fent.