LA CRÒNICA
Rafel Griera Calderon, un artista total i vitalista
L’exposició fa justícia a un artista que va experimentar per desmarcar-se del paisatgisme olotí
En el món de l’art, no es pot concebre l’obra d’un artista sense la seva vida o part de la seva vida; de fet, no es pot concebre l’una sense l’altra. I qui millor que un fill per explicar d’un pare aquesta simbiosi. És el que ha fet Rafel Griera Padrosa, que ha comissariat l’exposició El segon millor pintor del món. Una aproximació a la vida i obra de Rafel Griera Calderón, que es pot visitar fins al 14 d’abril a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa d’Olot. I en aquest cas és especialment significatiu, perquè l’exposició vincula la producció artística de Griera pare a la seva actitud vital, que s’exemplifica en el títol l’exposició. “Soc el segon millor pintor del món” era la seva resposta irònica quan li presentaven algú. L’exposició precedent Fora del marc, que es va fer a la mateixa sala durant l’ultim trimestre de l’any passat, és indispensable per entendre bé el context i la rellevància de l’obra artística de Rafel Griera. Comissariada en aquell cas per Miquel Àngel Codes, s’hi explicava el grup d’artistes que, després de la Guerra civil, van materialitzar allò que el pintor Josep Pujol –una de les icones del paisatgisme d'Olot– va publicar el 1930, que als joves pintors olotins els calia una petita revolució, perquè Joaquim Vayreda encara era el referent. Una revolució que es va començar a fer realitat, doncs, després de la guerra i en la qual s’inscriu Rafael Griera. De fet, el seu fill remarca que l’exposició no és una exposició convencional, sinó que és una mostra de pintures, fotografies i objectes d’un artista total, que fan descobrir als qui la visiten la seva obra, però sobretot la trajectòria vital. S’hi pot veure des d’un paisatge de l’any 1949 fins a una sèrie de dibuixos realitzats durant la malaltia que l’acompanyaria fins a la seva mort, l’estiu del 2018. Al centre de la sala, hi ha el material relacionat amb el seu vessant com a il·lustrador –havia dibuixat per l’editorial Bruguera– i, a l’espai contigu, un fragment de la seva col·lecció i documentació fotogràfica. Rafel Griera té el seu primer contacte amb el món de l’art al taller d’imatgeria religiosa del seu pare i comença pintant paisatges i bodegons; fa la seva primera exposició l’any 1953, on ja comença a experimentar, i amb una etapa més comercial iniciada el 1983 quan entra a la Societé Des Beaux Arts de París, fins a la seva evolució a un estil propi. Una exposició, doncs, en què es fa justícia a un artista que va anar experimentant per desmarcar-se del paisatgisme tradicional fins a trobar el seu propi estil. Un artista total.