L’enigma del conjunt de Centcelles

Conèixer les motivacions que van moure els avantpassats a fer (o desfer) no sempre és cosa fàcil. La història va deixant construccions –la pedra és el rastre més perdurable– de les quals encara no hem sabut esbrinar qui ni per què es van aixecar. És el que succeeix amb el conjunt monumental de Centcelles, al Tarragonès. Envoltat d’enigmes, a hores d’ara encara no és clar si es tracta d’un mausoleu, una vil·la romana o, segons les darreres interpretacions, un campament militar del segle V. Per això el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha engegat un projecte de recerca per aclarir els interrogants sobre la seva cronologia i funció.

“És un dels monuments més complets que tenim d’època tardoromana, m’atreviria a dir el més important de l’Occident romà, i resulta realment sorprenent que encara estiguem donant voltes a qüestions tan essencials per explicar el monument; és vergonyós que continuï amb aquesta càrrega de no saber el què i el quan.” Ho explica el conservador del MNAT, Josep Anton Remolà, que lidera el projecte de recerca que ha de permetre “obtenir dades”: “Dades, evidències, indicis reals per veure si podem arribar a determinar quan es va construir i per a què es va construir.”

Les restes de Centcelles són les d’un edifici d’uns 110 metres de llargada, presidit per l’anomenada sala de la cúpula, que compta amb una impressionant decoració de mosaics. Les teories sobre la seva funcionalitat amb què s’especula són tres. La primera apunta que es tractaria del mausoleu de l’emperador Constant, mort el 350 dC. Aquesta és la tesi que havia defensat l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid, que va ser el propietari del monument entre 1959 i 1978 (actualment és propietat de la Generalitat). “Però que sigui un mausoleu imperial ja no ho defensa ningú; no té cap mena de sentit, ni per l’arquitectura, ni pel context històric, ni per res”, afirma Remolà. La segona teoria és la que semblava més evident, sense aprofundir-hi gaire: “Com que es troba al camp i és romà, van creure que havia de ser una vil·la.” I la tercera, que és la que propugna el conservador del MNAT, és que Centcelles és un equipament militar. Una teoria que “es basa tant en la lectura arquitectònica com en el context històric de la cronologia on situem la construcció de l’edifici, que és al segle V, al voltant de l’any 420”. Hi ha constància d’una carta d’aquell any en la qual s’informa que a Tàrraco hi ha un general, de nom Asteri (que va ostentar el títol de Comes Hispaniaru), que viu amb la seva filla en un pretori envoltat de soldats. O sigui, Centcelles podria ser el campament amb el seu exèrcit.

Una de les causes per les quals encara avui no s’hagi pogut interpretar l’edifici és, segons Remolà, que fins ara els estudis s’han basat principalment en la iconografia del mosaic de l’interior de la cúpula (amb una gran escena de cacera, diverses escenes de l’Antic i del Nou Testament o la representació de les estacions de l’any). Per ell, però, “l’arquitectura de Centcelles és única” i que l’estudi del conjunt depengui en excés del mosaic “no té més recorregut”. Fins al 2027, el projecte de recerca preveu actuacions arqueològiques, de documentació, d’estudi arquitectònic, decoratiu i iconogràfic, i d’anàlisi dels materials constructius. També es farà una nova planimetria (que no s’havia actualitzat des del 1966) del monument i del seu entorn.

En el trencaclosques de reconstruir la història sempre pot quedar alguna peça a la qual no acabem de trobar l’encaix. És hora de moure la fitxa de Centcelles.