Els estius medievals de Domènech

“Son major plaer era sortir del racó on treballava, per anar junts, ell amb un mocador al coll i una canya collida en qualsevol marge, a la vora del mar o per les muntanyes dels contorns, i a voltes també participa amb els amics del poble en sortides més llunyanes com el Montseny o el Montnegre.” Aquesta descripció de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner correspon al seu gendre, Francesc Guàrdia, que l’havia acompanyat en més d’una ocasió en la seva inesgotable recerca del patrimoni històric arreu de Catalunya. Donar testimoni del passat del país és, sens dubte, un dels trets més característics i més reconeguts d’un dels principals exponents del Modernisme i de qui el 2023 es va commemorar el centenari de la mort. L’any passat va ser prolífic pel que fa a activitats al voltant d’una figura que no deixa de sorprendre per la varietat de camps en què va destacar, i fa poc s’ha presentat un darrer volum, amb un marcat sentit territorial. Domènech i Montaner. La recerca del patrimoni medieval del Maresme recopila tot el material localitzat fins ara que l’arquitecte va reunir durant les estades d’estiueig i lleure a Canet de Mar, on tenia casa i d’on eren filles la seva mare i la seva esposa. Domènech i Montaner, excursionista convençut, es va moure per tota la comarca, encara que amb una major presència a la zona nord. “Creiem que la seva intenció des del primer moment no era fer ni un llibre ni un treball monogràfic sobre el patrimoni del Maresme, sinó que les dades obtingudes li servirien per documentar un treball més ampli sobre el romànic català que tampoc va poder acabar”, explica Carles Saiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) de Canet de Mar i autor dels textos que acompanyen el nombrós material gràfic del volum. En aquest sentit, i segons Saiz, això explicaria per què no hi apareixen alguns dels monuments més característics de la zona, com ara el castell de Burriac. “El fet que ens trobem amb informació molt acurada d’una banda i simples apunts d’una altra reforça la idea que Domènech improvisava les sortides i que prenia notes en funció de l’interès o el temps que passava a l’indret en qüestió”, apunta el també historiador. En tot cas, la informació que ara es recopila en el llibre –i que ha tingut el suport econòmic del Consell Comarcal del Maresme– permet conèixer de primera mà i amb els ulls d’un expert l’estat en què es trobava bona part del patrimoni maresmenc a principi del segle XX.

Amb precisió no exempta de comentaris i valoracions personals, l’artífex del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau deixa constància de monuments d’una dotzena de municipis. Tot i això, n’hi haurà tres que captaran més la seva atenció i en què deixarà constància del seu interès, tant pel que fa a la documentació escrita, els dibuixos i els aixecaments planimètrics com a la presa d’imatges fotogràfiques, un luxe per a l’època. Es tracta del castell de Palafolls, de la canònica de Roca Rossa de Tordera i del monestir de Sant Pau a Sant Pol de Mar.

Domènech i Montaner visita el castell de Palafolls, documentat en el segle XI, l’agost del 1904 i en queda enamorat. En farà el treball de camp més curós i específic dels que es recullen al llibre, amb un munt d’esbossos, fotografies i plànols de la fortalesa. Fins i tot recuperara un article del butlletí del Centre Excursionista de Catalunya escrit pel també arquitecte Josep Domènech i Mansana com a material de treball. De la canònica de Rosa Rossa quedarà sorprès per l’estat d’abandó. I de l’antic monestir de Sant Pau de Sant Pol de Mar, que per la seva proximitat a Canet visitarà en diferents ocasions, en deixarà constància com l’únic de la comarca citat a Primitives construccions de la reconquesta de Carlemany fins a Guifré I. Segles VIII i XI, que redacta per a la seva obra inacabada de l’art romànic català.