Una entrevistadora i cinc entrevistades. Un repartiment absolutament femení que representarà Entrevistes breus amb dones excepcionals, des de dijous fins al 31 de març a la Sala Petita del TNC. L’autor, Joan Yago, va escriure aquesta peça el 2016, per iniciativa pròpia. Tot i que hi va haver una possibilitat de producció que se’n va anar en orris, va acabar estrenant-se a França i al Quebec. Ara Mònica Bofill, l’ha tensat de nou amb una dramatúrgia que navega del codi teatral al televisiu i en el que les cinc protagonistes, amb actituds molt diferents, ho són més enllà del fet de ser dones. La sorpresa és que tots cinc personatges creen un cert rebuig pel seu individualisme, però alhora, exposen situacions en què s’acaba generant empatia.

Per a Carme Portaceli, directora artística del TNC, aquest mostrari de personatges és una evidència “de la societat deshumanitzada, d’ideologies sospitoses”. El to que es respira és molt anglosaxó. I és que per al dramaturg de La Calòrica, Joan Yago, la capital de la cultura occidental és a Amèrica i “ens porten 20 anys d’avantatge pel millor i el pitjor”. Muntsa Alcañiz Anna Barrachina., Elisabet Casanovas, Miranda Gas i Yolanda Sikara representen les cinc dones excepcionals. Les entrevista una actriu en el paper de periodista, Mònica Almirall (habitual de la companyia Atresbandes) en un espectacle que va tancant-se fins a arribar al plató televisiu.

Com és usual en els textos de Joan Yago, la mirada irònica trasllada a la sàtira els comportaments més excèntrics. Bofill és una directora hàbil en el gènere de comèdies i va decidir rescatar l’únic text de Yago que, fins ara, s’havia estrenat fora de Catalunya, però no a casa. Les cinc obsessions de les protagonistes són prou obertes: totes defensen la seva llibertat individual, sense qüestionar si aquesta actitud pot posar en escac la manera d’entendre el món occidental, avui.