Un nou Born (i ja en van uns quants)

No hi ha hagut a Barcelona un equipament cultural que hagi generat més controvèrsia que El Born. Grapejat per a les bregues de pati d’escola entre partits, el resultat han estat activitats erràtiques, malestar entre els treballadors i confusió entre el públic, que no acaba de saber què coi és El Born. Cada nou Ajuntament s’inventa un enfocament per al recinte que custodia les restes del 1714 (cada vegada més diluïdes), i els socialistes comandats per Jaume Collboni no han volgut ser menys. La transformació s’ha estat cuinant sis mesos i avui l'han presentat a la premsa, després de fer-ho als grups municipals, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, i el director del Museu d’Història de Barcelona (Muhha), Joan Roca, en una Sala Moragues plena d’assessors que han pres part en el “procés participatiu” que ha conclòs en l’enèsima mutació del centre.

Quan li van comunicar que El Born passava a ser un espai adscrit al Muhba i que se’n decapitava la directora, Marta Marín-Dòmine, Roca reconeix que el va agafar d’imprevist. “Estava espantadíssim.” Es va refer quan va rescatar del calaix el pla estratègic que ell mateix havia redactat el 2008, un any després d’entomar la direcció del Muhba, perquè en aquell document ja s’havia imaginat una gestió integrada d’El Born dins la xarxa del Museu d’Història. No va acabar sent així i el 2013, amb l’alcalde Xavier Trias al timó, el complex de la Ribera es va inaugurar com un equipament autònom. Roda el món i torna al Born, perquè ara sí que s’ha recuperat aquella primera idea.

Per ser què? “El lloc on s’explicarà la història de la ciutat des del final de l’edat mitjana fins al segle XX”, remarca Marcé. “Un procés de modernització que dura cinc segles llargs, amb els seus grans moments i els seus moments catastròfics”, hi afegeix Roca, que ha concebut un discurs que comportarà la remodelació de l’exposició permanent. Els canvis es faran progressivament, s’aniran estrenant a partir del 2025 i es culminaran la tardor del 2026. La dotació econòmica per realitzar-los puja a 1,2 milions.

L’etapa anterior no es liquidarà definitivament fins al setembre, quan el centre llançarà a la brossa el seu darrer –no pas primer– nom, El Born Centre de Cultura i Memòria, made in Barcelona en Comú. Provisionalment es fa dir Muhba El Born. Els nous responsables retarden el rebateig per “respecte” a les activitats heretades de Marín-Dòmine, que encara no s’han desplegat totes. El concepte memòria cau del rètol, però Marcé puntualitza: “No renunciem a les polítiques de memòria, poden ubicar-se perfectament tant al Born com a la Model o al castell de Montjuïc.” El que sembla que no hi tindrà encaix són les apostes per l’art contemporani de l’última directora. En aquesta línia va la darrera exposició temporal del seu cicle, Per què la guerra?, que s’obrirà el 14 de març.

“El Born no canvia de relat. Fa un zoom i se situa en un marc de referència més ampli, europeu, català i barceloní”, explica Roca, que inverteix la famosa dita per fer entendre el sentit de la visita: roda el Born i torna al món. “Ens explicarem a nosaltres i també als de fora.” El recorregut l’iniciarà l’exposició Europa urbes. 1500-2000 (Sala Castellví), amb una museografia preeminentment digital; una visió, com el títol indica, de tot el continent; i flexible per conviure amb mostres temporals. El circuit continuarà a Barcelona 1700. La ciutat gremial (Sala Villarroel), fins ara Barcelona 1700. De les pedres a les persones. Roca avança que la presentació “s’enriquirà amb altres peces” i que es posaran “més capes de lectura” als fets del 1714 i als objectius de la repressió, “aquests sí, singulars a tot Europa”. “Sense el 1714, no s’entén res. No només la ciutat arrasada, tampoc la ciutat que va renéixer de les seves cendres.”

La direcció de la ruta de la visita baixarà llavors al recinte arqueològic, on també es faran reformes. Per exemple, s’instal·larà per fi l’espai d’interpretació ja previst del Rec Comtal. També s’endreçarà, per posar-lo més en relleu, l’àmbit de la desfeta de la guerra de Successió. I, important, s’està estudiant com es poden fer possibles les visites lliures al jaciment sense posar en perill la seguretat ni de les restes ni de les persones. “Ha de ser accessible, almenys una part, com les ruïnes d’Empúries”, raona Roca.

Ciutadella i Mercat del Born: un nou centre urbà. 1871 serà una altra càpsula, a la plataforma est, que farà èmfasi en aquesta ciutat que diu Roca que no només no s’ha donat per vençuda sinó que comença a somiar en gran per ser una capital europea. Un relat que es completarà a Barcelona 1900, la ciutat fabril (Sala Casanova), amb les llums i les ombres de la industrialització, atenent tant l’Exposició Universal del 1888, fita de l’ambició de les classes dirigents, com la conflictivitat obrera. Segons Roca, ara i aquí també serà el moment de reivindicar l’altre tresor patrimonial del Born, el mercat dissenyat per Josep Fonserè fa gairebé 150 anys, un dels primers edificis de ferro i vidre construïts a Europa.

Roca vol habilitar una zona d’acollida dels visitants al vestíbul i un racó específic per a infants, i pensa fer una sacsejada a la museografia de la balconada del jaciment (des de fa deu anys, uns panells més propis de museus naftalinosos). “Hi ha un elevat consens en el que volem fer”, sosté, avalat pels 24 assessors que formen part del comitè que ha acompanyat el camí de la reconversió. Qui gosarà dir, però, que serà la definitiva?