Cultura
L'occità ja té acadèmia
Llengua
Avui es constitueix a Viella l’Academia de la Lenga Occitana, organisme que té com a objectiu la codificació de l’occità. L’Academia hereta l’experiència i la tasca feta pel Conselh de la Lenga Occitana (CLO), fundat el 1996 per iniciativa del Grop d’Iniciativa per un Diccionari Informatizat de la Lenga Occitana (Gidilòc) i el Sector de Lingüística de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO).
El Consell es va acomiadar en certa manera el desembre del 2007 quan el seu president, Patric Sauzet, va publicar un document de síntesi que valorava l’obra feta. Sauzet hi explicava que el CLO havia complert la seva primera funció, fixar les normes orals i ortogràfiques de la llengua occitana, respectant els dialectes, sempre a partir de la norma de Loís Alibèrt. Les tesis del CLO han estat acceptades per la intel·lectualitat occitana, també pel Consell General d’Aran i per l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans. Tots ells escriuen avui subjontiu, no subjonctiu; coerent, no coërent; imatge, no image. Segons Sauzet, ara calen dues coses, més eines de referència i de qualitat: gramàtiques, diccionaris, treballs lingüístics científics o si més no rigorosos i metòdics; i cal que la norma i qui la dicti obtinguin un reconeixement polític.
L’Academia neix d’una iniciativa de l’IEO i del Consell General d’Aran, i treballarà en els dominis de grafia, gramàtica, lexicologia i toponímia. El consell plenari de l’Academia el formaran 50 membres que representaran les regions occitanes i els sectors que treballen per la llengua occitana. Hi haurà representants de l’IEO, de l’ensenyament, del periodisme, de l’edició...
L’aval polític
David Grosclaude, president de l’IEO, vol que l’Academia sigui un interlocutor dels poders polítics. Aitor Carrera, autor de la Gramatica aranesa, professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida, valora molt positivament que hi hagi el govern d’Aran al darrere: “És un fet gairebé inèdit en el context occità que una institució oficial impulsi un organisme així i que la iniciativa surti alhora de dos espais polítics estatals diferents, l’espanyol i el francès”, tot i que entén que caldria el suport d’altres institucions, especialment de Catalunya.
L’Academia no parteix de zero ja que la grafia està prou ben fixada. Hi ha prou feina a fer, en canvi, en el camp dels neologismes, caldria un bon diccionari visual i llibres d’estil per als mitjans de comunicació.
El Consell es va acomiadar en certa manera el desembre del 2007 quan el seu president, Patric Sauzet, va publicar un document de síntesi que valorava l’obra feta. Sauzet hi explicava que el CLO havia complert la seva primera funció, fixar les normes orals i ortogràfiques de la llengua occitana, respectant els dialectes, sempre a partir de la norma de Loís Alibèrt. Les tesis del CLO han estat acceptades per la intel·lectualitat occitana, també pel Consell General d’Aran i per l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans. Tots ells escriuen avui subjontiu, no subjonctiu; coerent, no coërent; imatge, no image. Segons Sauzet, ara calen dues coses, més eines de referència i de qualitat: gramàtiques, diccionaris, treballs lingüístics científics o si més no rigorosos i metòdics; i cal que la norma i qui la dicti obtinguin un reconeixement polític.
L’Academia neix d’una iniciativa de l’IEO i del Consell General d’Aran, i treballarà en els dominis de grafia, gramàtica, lexicologia i toponímia. El consell plenari de l’Academia el formaran 50 membres que representaran les regions occitanes i els sectors que treballen per la llengua occitana. Hi haurà representants de l’IEO, de l’ensenyament, del periodisme, de l’edició...
L’aval polític
David Grosclaude, president de l’IEO, vol que l’Academia sigui un interlocutor dels poders polítics. Aitor Carrera, autor de la Gramatica aranesa, professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida, valora molt positivament que hi hagi el govern d’Aran al darrere: “És un fet gairebé inèdit en el context occità que una institució oficial impulsi un organisme així i que la iniciativa surti alhora de dos espais polítics estatals diferents, l’espanyol i el francès”, tot i que entén que caldria el suport d’altres institucions, especialment de Catalunya.
L’Academia no parteix de zero ja que la grafia està prou ben fixada. Hi ha prou feina a fer, en canvi, en el camp dels neologismes, caldria un bon diccionari visual i llibres d’estil per als mitjans de comunicació.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
