‘En agosto nos vemos’, obra inèdita de García Márquez

El dia en què Gabriel García Márquez , premi Nobel de literatura el 1982, hauria fet 97 anys, quan han passat gairebé deu anys justos de la seva mort i quan la millor biblioteca del món –al barri barceloní de Sant Martí– porta el seu nom, l’autor colombià torna a l’actualitat amb una novel·la inèdita, En agosto nos vemos, publicada per Random House a tot el món menys a Mèxic i l’Amèrica Central, en què la publica Planeta.

En roda de premsa, els seus fills, Rodrigo i Gonzalo García Barcha –tot i que l’autor va tenir una filla més, Indira Cato, fruït d’una relació extramatrimonial–, asseguren: “En agosto nos vemos va ser el resultat d’un últim esforç del nostre pare per continuar creant, fos com fos”. L’autor ja no estava mentalment sa, “va perdre la memòria”, admetia que ja no tenia força per escriure una novel·la, que s’havia de conformar amb textos breus i va arribar a dir “aquest llibre no serveix, cal destruir-lo”. Tot i això, un cop la seva vídua, Mercedes Barcha, va morir el 2020, el mecanisme per publicar l’obra es va posar en marxa.

El 18 de març del 1999, en un acte de García Márquez amb el tot just premiat amb el Nobel José Saramago, Gabo va explicar que estava escrivint cinc relats amb la mateixa protagonista i en va llegir el primer. El 2008 ja no va poder treballar més en l’obra, per això, “tot i que no s’ha afegit res de text, no és l’obra definitiva i tan treballada com ho solien ser les de Gabo”, han admès els seus fills.

Les cinc versions “disperses” del que ha acabat sent una novel·la de to feminista, que es podria dir que forma una trilogia amb Del amor y otros demonios i Memoria de mis putas tristes, van anar a parar a l’arxiu del Harry Ransom Center, de la Universitat de Texas. Un cop els van digitalitzar, els fills els van tornar a llegir i van considerar que el seu pare no estava en condicions mentals “per valorar l’obra com es mereixia”. Vaja, que era prou digna per ser publicada.

L’editor dels últims llibres de Gabo, Cristóbal Pera, va ser l’encarregat d’aprofitar el millor de cada versió fins a tenir el text que ara es pot llegir. “Ara sí que ja no queden més textos inèdits”, afirmen els seus fills, perquè “solia destruir els que no li semblaven bons”. Que no destruís aquest els fa pensar que tan malament no el devia veure, segurament.

“L’obra té l’estil més destacable de Gabo: la capacitat d’invenció, la poesia del llenguatge, la narrativa captivadora, l’avaluació de l’ésser humà i, en especial, el tractament de l’amor, possiblement el tema principal de tota la seva obra”, afegeixen els fills de l’autor d’obres mítiques com ara Cien años de soledad, El coronel no tiene quien le escriba, Crónica de una muerte anunciada, El amor en los tiempos del cólera...

L’obra mostra com cada mes d’agost Ana Magdalena Bach va en transbordador fins a l’illa, tropical i exuberant, on està enterrada la seva mare i visita la tomba. Aquestes visites acaben sent una ocasió irresistible per convertir-se en una altra persona una nit de cada any.

En agosto nos vemos, segons els editors, “és un cant a la vida, a la perdurabilitat del plaer tot i que ens fem grans i al desig femení; és un regal inesperat per als milions de lectors del Nobel colombià”.

Gabriel José de la Concordia García Márquez va néixer el 6 de març del 1927 a la localitat colombiana d’Aracataca i va morir a Mèxic el 17 d’abril del 2014. Va escriure sobretot novel·les, però també relats, guions i articles a la premsa, perquè durant anys va ser periodista i corresponsal a diversos diaris. També va ser un dels components més destacats de l’anomenat realisme màgic i del boom d’autors llatinoamericans, com ara Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar i Carlos Fuentes. Tots quatre van triomfar de la mà de l’agent literària catalana Carme Balcells. Gabriel García Márquez, a més, va viure al barri de Sarrià de Barcelona entre el 1967 i el 1975.