Isaki Lacuesta presenta “un film lliure” de Los Planetas, a Màlaga

Com s’indica al principi de Segundo premio, aquesta no és una pel·lícula sobre Los Planetas, sinó sobre la seva llegenda. El nou film d’Isaki Lacuesta, codirigit per Pol Rodríguez, camina entre la realitat i la ficció i se situa a finals dels anys 90 en l’època en què Los Planetas estaven creant el seu tercer disc Una semana en el motor de un autobús. “No podíem fer una biografia oficial de Los Planetas sinó una pel·lícula lliure com les seves cançons”, afirma Lacuesta en una entrevista a l’ACN, realitzada per Pere Francesch. Segundo premio s’ha estrenat al Festival de cinema de Màlaga, on competeix a la secció oficial.

La pel·lícula se situa a finals dels anys 90 en una Granada en plena efervescència artística i cultural i on Los Planetas s’han situat com un dels grups més importants de l’indie espanyol especialment després de la publicació del seu primer treball Super 8. El grup viu un moment crític, la baixista i el bateria han abandonat Los Planetas després de la publicació del disc ‘Pop’ i només queden el cantant, Jota, i el guitarrista, Floren. Aquest últim, però, es troba immers en un perillós espiral autodestructiu del que sembla difícil que pugui sortir-ne. La responsabilitat de la supervivència de la banda recau en el cantant, que haurà d’enfrontar-se a les reticències de la discogràfica i haurà d’iniciar el procés d’escriptura i gravació d’un tercer disc, que pot consolidar el grup o destruir-lo per sempre.

El director gironí afirma que Los Planetas “segueixen tocant i creant perquè no han parat d’inventar-se coses i de renovar-se, algunes bandes de 30 anys porten dècades morts i no fan res de nou”, indica. “Los Planetas són llegenda i continuen vigents perquè en cada disc inventen i això per a nosaltres era un model per fer la pel·lícula”, assegura.

El cineasta diu que tenien l’objectiu que un seguidor del grup pugui gaudir de la història i reconegui quines parts estan inventades i “jugar a les set diferències” i que una persona que no coneix de res Los Planetas gaudeixi de la història i descobreixi a la banda.

Al film volien tractar els temes que el grup tracta al disc: les adicions, el desamor, els dubtes i la decisió de si volen treballar amb una multinacional o volen ser més independents. “Decisions artístiques que tenen molts paral·lelismes en fer una pel·lícula”, afegeix.

El que més va motivar a Lacuesta per endinsar-se en la història era la música i la ciutat de Granada. Hi ha un fil invisible que travessa Granada el segle XX, apunta, que reuneix les coses que més han marcat el director com són Federico García Lorca, José Val del Omar, Enrique Morente, Lagartija Nick i Los Planetas.

“La idea de llibertat de la pel·lícula és la mateixa que Los Planetas tenen en els seus discos i era imprescindible, no es pot fer una biografia oficial de Los Planetas quan són una banda tan poc oficial”, assegura.

Lacuesta va ensenyar-li a Jota la pel·lícula. “Ell somiava amb un altre film, volia fer una cinta que fos protagonitzada per un personatge anònim que va travessant tot el disc i cada cançó és una droga diferent i les drogues i l’art ajuden a viure en aquesta vida plena de patiments”. El cineasta diu que Jota volia fer aquesta pel·lícula perquè a ell no li interessava com es grava un disc. És normal, afegeix Lacuesta, a mi no m’interessa com es grava una pel·lícula. A l’equip de Segundo premio sí els interessava com fan el disc i “com la lluita per fer-lo pot ser una metàfora de les lluites que tenim cada dia intentant complir els nostres somnis”.

Isaki Lacuesta i Fernando Navarro firmen el guió d’aquesta cinta, protagonitzada per Daniel Ibáñez, Cristalino, Stéphanie Magnin, Mafo, Chesco Ruiz i Edu Rejón. Segundo premio és una producció de La Terraza Films, Áralan Films, Ikiru Films, Bteam Prods, Sideral Cinema, Los Ilusos Films i Toxicosmos AIE.