Carme Portaceli porta al límit l’eslògan Una porta oberta al món que enguany llueix a la façana del TNC. La directora artística confia que Barcelona recuperi el seu lideratge en ser terra d’acollida, com ho ha estat històricament. Barcelona Call Beirut és un clam a què artistes compromesos del Líban vinguin a actuar al TNC. La programació, que compta amb artistes com Hanane Hajj Ali, (“la Núria Espert del Líban”, apunta Portaceli) o la companyia Zoukak que poden ser reclam per al col·lectiu libanès resident a Catalunya. Per això, amb la mediació de Mohamed Bitari, un poeta, traductor, escriptor i periodista palestí de Síria establert a Barcelona que col·labora habitualment amb institucions culturals per establir ponts entre Catalunya i el món àrab. Bitari, que va néixer el 1990 al camp de refugiats palestins de Yarmouk a Síria, és fundador d’Èter Edicions, editorial especialitzada en traduccions de l’àrab al català i viceversa. Forma part del Comitè d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club a Catalunya, i treballa com a traductor de literatura catalana i literatura espanyola; també imparteix classes d’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més es busca la connexió amb entitats i associacions que permetin accedir a aquest públic. Hajj Alí representa una comèdia monstruosa, Jogging, en què exposa les Medees actuals al Líban. L’artista actua de franc a l’Iran per evitar la censura política que li impediria representar-la. Pel que fa a Zoukaz, han hagut de reconstruir el teatre amb les seves pròpies mans a conseqüència de l’explosió al port l’agost del 2020. El grup jove, dedicat al teatre social i polític representen I hate Theatre I love Pornography. Portaceli aclareix: : La pornografia es refereix a què pregunten al públic occidental com volen que exposin els seus cossos esventrats per què se’ls atengui internacionalment. El cicle també inclou una lectura dramatitzada de la dramaturga de la companyia, Maya Zbib. Ghalia’s Miles el representarà un grup d’actors joves (estan fent audicions) per fer-ne una semirepresentació amb la implicació de la mateixa Zbib.

El paraigua d’Altres mirades del mes d’abril al TNC arrenca amb És ((del 5 al 7 d’abril a la Sala Petita), un espectacle en persa de Parnia Shams, que ensenya la realitat de l’Iran en un espectacle que està girant per escenaris europeus. Serà l’avantsala del Festival ZIP, que ha passat a ser biennal (que es programa al TNC els anys parells). Ara, el programa d’espectacles de llenguatges performàtics, que es barreja la instal·lació, les arts visuals, la dansa i l’ús de l’audiovisual per exemple, tenen el punt comú de l’amor. Amb una proposta de La Ribot (DIEstinguished, 13 i 14 d’abril), un concert de Clara Aguilar, dos monòlegs d’Alberto Cortés (que indaga sobre la revolució de lessexualitats arraconades per la societat convencional) o la mirada de l’amor tòxic de Núria Güell, el cartell planteja una trobada de joves espectadors, novament. El TNC s’integra a la xarxa europea YPAL (Young Performing Arts Lovers), en què es comparteix la inquietud per les noves formes teatrals i les ganes de compartir-les presencialment.