Americana es fa ressò del gran moment del cinema independent

La tendència atàvica de la premsa a posar etiquetes topa sovint amb una realitat massa complexa per definir en una paraula. Avui n’hem tingut un nou exemple, durant la presentació de l’onzena edició Americana, perquè molts cinèfils associen el concepte de cinema independent a cineastes com Jim Jarmusch o els germans Coen, si més no als seus inicis. Però el director de fotografia Sean Price Williams, habitual del cinema independent nord-americà, no ho veu així: “No és just comparar l’escena indy d’avui amb aquests cineastes, perquè abans hi havia un finançament de les pel·lícules per part dels productors des de diferents fons. No hem d’oblidar que Easy rider va ser una pel·lícula d’estudi. I els canals de distribució d’aquesta pel·lícula, i els de les pel·lícules dels 80 i 90 eren molts diferents dels del cinema independent actual. Era una escena totalment diferent, i s’intentava que les pel·lícules independents fossin rendibles.”

Xavi Lezcano, codirector de l’Americana amb Josep M. Machado, s’ha mostrat molt satisfet de la presència de Sean Price Williams, de qui es presenta la primera pel·lícula que ha dirigit, The sweet east , i una retrospectiva dels seus treballs com a director de fotografia. “Sempre que quedem fascinats per la imatge d’una pel·lícula independent nord-americana, la fotografia és seva, és tot un referent del cinema indy actual”, diu Lezcano.

El festival oferirà, entre avui i diumenge, 37 llargmetratges i 19 curts, dividits en quatre seccions: Tops, Next, Dxcs!? i Shorts. Es podran veure a les seus habituals del festival, els cinemes Girona, Zumzeig, la Filmoteca i Phenomena, i aquest any s’hi afegeix l’Espai Texas. L’Americana s’inaugura avui amb Ex-husbands, dirigit per Noah Pritzker i que compta amb intèrprets com Griffin Dune o Rosanna Arquette entre els protagonistes.

La programació inclou diversos cineastes i films destacats. Es podran veure els darrers treballs de Kelly Reichardt, Frederick Wiseman, Xavier Legrand o Bertrand Bonello. També hi haurà títols com Showing up, Rotting in the sun o A thousand and one, millor pel·lícula a Sundance i en el Top 10 de Barack Obama. La coproducció catalana i nord-americana Third week, de Jordi Torrent, es veurà també al certamen i el director català vindrà a presentar-la.

Tant els directors de l’Americana com Sean Price Williams han destacat l’extraordinari moment que viu el cinema independent dels EUA. “Els dos últims anys han estat fascinants –diu el cineasta–. Abans de la Covid, l’escena independent estava estancada, una mica desgastada, es repetien les mateixes coses. Ara hi ha moltes novetats, només cal veure el tràiler del festival Americana. Hi ha productes genuïnament independents i a més a més, molt bons.”

Xavi Lezcano creu ue “vivim una època netflixada, Netflix ha copiat molt del cinema indy i el cinema independent tira cap a una altra banda a nivell estètic, intenta fugir, reinventar-se un altre cop”. Per una altra banda, creu que “els dos últims anys, després de la pandèmia, no sé si és perquè han tingut més temps per escriure i per pensar, estem en un moment absolutament espectacular”. I conclou: “No ho hem dit mai, la d’enguany és la millor selecció que hem tingut, moltes pel·lícules que ens agraden molt han quedat fora. Hem aconseguit grans títols.”

Josep M. Machado creu que “la democratització de tot l’audiovisual que vivim actualment” ha provocat aquesta fugida dels cineastes independents cap a altres bandes, i “a l’època que tenim les millors pantalles, ens trobem amb un munt de pel·lícules en format 4/3, intenten escapar de la cultura més mainstream”.