Josep Tremoleda, fundador de ‘Cavall Fort’

Avui es commemora el 25è aniversari de la mort de Josep Tremoleda i Roca (1932-1999), un dels grans promotors i difusors de la cultura catalana en època franquista. Impulsor de la publicació de gramàtiques catalanes, autor de teatre infantil i principal fundador de la revista Cavall Fort.

Nascut a Vallvidrera, va servir el país plantant cara a la por que generava la postguerra franquista. A finals dels cinquanta van començar a organitzar cursos de català clandestins a Lleida; més tard, a Barcelona, i, finalment, per correspondència per tal d’arribar arreu del país. L’objectiu era formar mestres de català, i alguns dels seus deixebles van ser persones conegudes, com Miquel Martí i Pol i Josep Maria Xirinacs. Un dels principals maldecaps era el tema de les titulacions, les quals no eren oficials. Però, l’endemà de crear-se Òmnium Cultural (1961), diversos intel·lectuals de l’època es van reunir per constituir la Junta Assessora de l’Institut d’Estudis Catalans (JAEC), institució que s’encarregaria de fer valer les titulacions com a oficials.

El 1960 va ser guanyador del premi Ramon Llull en els Jocs Florals organitzats a Buenos Aires amb l’obra Visió històrica dels països de llengua catalana. Una obra que va presentar amb els segells de la censura franquista quan li van prohibir publicar-la a Catalunya. Més endavant va publicar altres obres com ara Qüestions de filosofia i Ausiàs March, glòria de València.

Per tal d’estimular la lectura entre els infants i joves, el 1961, basant-se en la popular revista dels anys trenta En Patufet, va fundar, juntament amb Ramon Fuster, Pere Albages, Maria Novell i Jaume Ciurana, la revista Cavall Fort, amb caràcter col·lectiu i sense afany de lucre. El seu primer número va sortir publicat el 24 de desembre d’aquell any, i de llavors ençà, ja se n’han publicat més de 1.000. Hi han passat autors com ara Joan Miró, Francesc Vila, Pere Calders i Antoni Tàpies, i han aconseguit introduir dins la cultura catalana personatges tan entranyables com en Jan i Trencapins, Els Barrufets, en Massagran i l’Ot el Bruixot. Tremoleda en va ser el director fins al 1979, quan va ser substituït pel lingüista Albert Jané. Des del seu inici i fins avui, la revista ha estat guardonada amb una multitud de premis, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi (1987) i el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana (2011). D’altra banda, juntament amb Martí Olaya, va iniciar els Cicles de teatre infantil Cavall Fort, unes jornades de gran èxit, i on ell va escriure mitja dotzena d’obres premiades i estrenades, com Dos branquillons a guisa de violí, Ha fugit un cavall o Planta cara!.

Va ser promotor de la gramàtica Signe i del Faristol, que posteriorment van ser utilitzades com a eines de treball pels alumnes de les escoles del país; va ser uns dels impulsors de la Nova Cançó, traduint cançons de moda al català, i fins i tot escrivint alguna lletra, com la que va guanyar el Festival de Música Mediterrània, Mallorca feliç encara i que va ser interpretada per Salvador Escamilla, i va intervenir de manera activa en la campanya de divulgació de la col·lecció Club dels novel·listes i en la col·lecció de discos de sardanes Clàssics de la sardana. Per Tremoleda, aquesta dansa no era un simple espectacle, sinó una activitat nostrada que calia conservar viva i al carrer.

L’any 1992 la Generalitat de Catalunya el va reconèixer amb la Creu de Sant Jordi per la seva aferrissada defensa de la identitat catalana a través de difondre el coneixement de la llengua entre els joves. L’any 2008, l’historiador i polític Joaquim Ferrer va publicar-li una biografia titulada Josep Tremoleda, Plantar cara a la por.

Entre les moltes frases que Tremoleda va plasmar al llarg de la seva vida: “El meu partit és Catalunya; el meu deure i el meu dret, treballar per reconstruir allò que ens pertany i ens han volgut aniquilar.” Una sentència que el defineix a la perfecció.