Ambaixadors d’Ègara al món

L’any que ve farà deu anys que Terrassa treballa perquè tot el patrimoni del conjunt monumental de la Seu d’Ègara, amb més de 2.500 anys d’història, sigui declarat patrimoni mundial de la Unesco. Un procés que ha de passar per diversos filtres i que ha obligat a repensar i reestructurar internament i externament un projecte que dissociés la catedral de Santa Maria, l’edifici de Sant Miquel i la parròquia de Sant Pere únicament amb l’arquitectura i els elements artístics i arqueològics de la Hispània visigoda (s. VI-VIII) arran de la creació del Bisbat d’Ègara. La Seu d’Ègara va molt més enllà d’haver conservat, restaurat durant deu anys fins al 2009 tot aquest patrimoni a través d’un pla director i, cinc anys després, anunciar amb una segona festa ciutadana que es volia aspirar a la candidatura de la Unesco.

En aquest camí la Generalitat, que proposa les candidatures al Consell del Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura per entrar a una llista indicativa, va demanar donar una volta al relat i no centrar-se només en les particularitats de les pintures dels absis de Santa Maria, Sant Miquel i el retaule mural petri de Sant Pere, únic de l’art cristià occidental al món construït entre els segles VI i VIII. En aquest procés de reformulació hi va tenir un paper decisiu el fins fa poc director de la candidatura, el doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Carles Sánchez, quan va ser nomenat el 2018, que va aconseguir que entrés a la llista indicativa i enfilar el projecte de candidatura per al 2025, que amb la pandèmia es pot prolongar uns anys més. Se suma a les altres catalanes de la Seu Vella de Lleida, la portalada de Ripoll i la conjunta de la Seu d’Urgell i Andorra de la construcció de l’Estat dels Pirineus, el Coprincipat d’Andorra.

El primer repte era trobar el valor universal excepcional –denominat VUE– amb què es fonamenta la petició de la candidatura i Sánchez explica que van plantejar que les pintures “tenen molts punts de contacte artístic amb el món oriental del Mediterrani, amb coses de Síria, Palestina, l’Egipte copte..., i que les de Terrassa són un testimoni d’una cultura d’intercanvi que té lloc al segle VI, del qual ens han arribat pocs exemples”. És a dir, que el que “estava passant artísticament aquí estava passant igual a Egipte i a Síria”, rebla, traient la mirada de sempre cap al regne visigot de Toledo i obrint-la “cap al Mediterrani”. La Seu d’Ègara es comença a construir el 450, però s’acaba al segle VI, coincidint amb l’edat d’or de l’imperi Justinià arribant a Múrcia, que comporta una renovació de l’imperi Romà i “una estètica bizantina que s’estenia perquè la gent viatjava”. Sánchez argumenta que hi ha monjos de la Tarraconense que anaven a Egipte i monjos egipcis que venien aquí..., i grecs. “És un context de transferència entre una cultura hispanoromana autòctona, una cultura i civilització bizantina i d’un món hispanovisigot”. I aquesta “topada cultural” s’expressa a la Seu d’Ègara i fa que “sigui singular, un oasi enmig d’una ciutat industrial, perquè explica el relat d’una civilització que no s’ha conservat”, d’una “baula perduda” d’un intercanvi cultural entre Occident i Orient. Ho exemplifica amb les pintures de Sant Miquel, en què hi ha un gest d’un dels apòstols que és igual que el d’unes pintures d’Egipte que no s’han conservat.

Un altre argument per al VUE, a banda de la singularitat del retaule petri, amb una estètica que també connecta amb el món oriental i la Capadòcia, és que es tracta d’un vestigi d’una seu episcopal antiga amb l’edifici sencer de Sant Miquel i les pintures dels absis de Santa Maria i Sant Pere, quan “a Barcelona només hi queda un baptisteri i restes arqueològiques”.

Tot aquest relat és el que s’exporta ara en la fase de projecció internacional i que va incloure una visita al papa Francesc perquè “conegués què s’està fent amb un dels conjunts cristians més important d’Europa”. Sánchez explica que es va presentar al congrés de cultura internacional de Dublín, han estat a Lisboa o a Turquia i s’explora trobar un soci amb una singularitat similar amb pintures o jaciment que fos seu episcopal per presentar una candidatura transversal amb diversos països com és tendència ara.

En sis anys s’ha fet feina interna perquè el projecte se’ls sentissin seu i l’impulsessin els terrassencs. S’ha implicat les escoles i en tres anys han aconseguit que 16 escoles es converteixin en “ambaixadores de la candidatura” fent activitats i, fins i tot, fent elles les visites guiades. En participació ciutadana, el 2002 es va impulsar la creació de l’entitat cultural Terrassa amb la Seu d’Ègara (Tase), molt vinculada a l’Antic Poble de Sant Pere i que canalitza la participació i organitza conferències, visites guiades o jornades, i també es fomenta el sentiment d’orgull del projecte a la ciutadania per deixar enrere el concepte arcaic i elitista del patrimoni i donar-li valor social. Les obres del pla director del 1995 al 2010 van contribuir a fer el recinte més accessible, s’hi fan concerts o festivals, i han fet guions en braille, audioguies i videoguies en llengua de signes. Pel futur s’està acabant una recreació virtual del so i de l’espai de Sant Miquel, què s’hi feia a l’interior, els ritus litúrgics, com eren realment les pintures i com es reproduïa el so de l’època, en col·laboració amb la Universitat Complutense i la Universitat Politècnica de Madrid. També es vol fer un gran congrés internacional amb experts mundials i un centre de visitants a l’edifici del davant del carrer Major de Sant Pere.