Altres

tot recordant

Frederic Mistral, escriptor occità guanyador del premi Nobel de literatura (1904)

Autor del diccionari més complet de la llengua occitana i fundador del moviment cultural Felibritge, va situar la literatura en llengua d’oc al capdavant de les llengües minoritzades d’Europa

Tal dia com avui fa 110 anys va morir un dels escriptors més importants per a la renaixença de la llengua occitana al segle XIX. Va ser Frederic Mistral, nascut el 1830 al petit municipi de Malhana, situat a la Provença, a prop del Roine.

Era fill d’un terratinent benestant que es va casar amb la filla del batlle de Malhana. Va criar-se envoltat de gent que només parlava occità, i no va ser fins a partir dels nou anys, quan va entrar a l’escola, que va començar a aprendre francès. Va estudiar dret a la Universitat d’Ais de Provença i va graduar-se el 1851. La seva activitat literària va desenvolupar-se a partir d’aquesta data. Mirèio (Mireia), va esdevenir la seva obra cabdal, una obra amorosa que més tard va ser adaptada a l’òpera. També va escriure Calendau (1867), una crida a l’alliberament del seu país; Nerta (1884) o Lo poema dau Ròse (1897). Tota la seva obra va ser sempre escrita en occità. L’any 1904, “en reconeixement de l’originalitat fresca i la inspiració veritable de la seva producció poètica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l’esperit nadiu de la seva gent i, a més, el seu treball significatiu com a filòleg occità” va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura. Amb els diners del premi va crear el Musée Arlaten, dedicat a l’etnografia de la Provença.

El gran llegat de l’escriptor no va ser només la seva literatura. Políticament opinava que la peça clau de la identificació amb les nacionalitats era la llengua. Es proclamava federalista i manifestava un patriotisme provençal intransigent. El 1954, diversos poetes occitans, entre els quals ell, es van reunir a Font Segunha (Provença), amb la voluntat de fundar el moviment Felibritge, dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb l’objectiu de fer renéixer dins de cada occità, l’estima i l’amor pel seu país. Per tal d’aconseguir-ho, entre altres accions, Mistral va desenvolupar Lo tresor dóu Felibrige, el diccionari de referència de la llengua occitana. Per altra banda, el moviment va voler aproximar-se també a la cultura catalana. El 1861, gràcies al poeta català Damas Calvet de Budalles, els provençals van descobrir la Renaixença catalana que s’estava produint al Principat i els lligams que tenien les dues cultures. El 1870 Víctor Balaguer va anar a Occitània a oferir els membres del grup la Copa Santa, que simbolitza l’agermanament entre catalans i occitans. Aquest gest va ser correspost per Mistral amb la composició d’un himne de germanor entre els dos pobles anomenada La Cansoun de la Coupo. A més, el poeta també va viatjar a Catalunya per assistir a Jocs Florals i va reconèixer públicament el gran talent poètic de Jacint Verdaguer.

Tot i els esforços del moviment felibrès, la desoccitanització i l’afrancesament d’Occitània va continuar endavant sense aturador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.