El Temporada Alta muntarà un espectacle internacional de 7 hores

Serà un dia per estar al camp sencer. Paisatges compartits neix de la sortida de la pandèmia. Stefan Kaegi (dels Rímini Protokol) lidera aquest projecte que ha vinculat set festivals internacionals (ja s’ha pogut veure a Lausanne i a Avinyó, l’estiu passat) i compta amb set intervencions artístiques a la Natura. En el cas del Temporada Alta, es muntaran entorn de la fàbrica de creació dels Mal Pelo, L’animal a l’esquena, a Celrà. La companyia avalada pel festival de tardor de Catalunya és Conde de Torrefiel. El Temporada Alta, preveu arrencar abans de l’habitual (pels volts del 20 de setembre) i s’allargarà fins al 8 de desembre. Avui s’han presentat les 16 coproduccions programades per a aquesta edició.

Oriol Pla, amb Pau Matas, amb qui ja van idear l’obra coral Travy (en què participava la família Pla Solinas), preparen una nova peça. Gola ha de recollir “allò que Pla sap i vol fer i buscar la hibridació entre text, clown, dansa i música”, diu Matas. En aquest moment, estan en procés i intueixen que volen parlar d’allò més golafre, però trobant-hi una profunditat, aprofitant el privilegi de tenir l’opció d’expressar idees dalt d’un escenari, planteja Pla. Es vol ser íntim i sincer i alhora deixar-se persuadir per slapstick. L’obra també farà temporada posteriorment al TNC.

Un altre monòleg és el de Cristina Plazas, Pura passió, que prepara amb la directora Lucía del Greco, a partir de la novel·la homònima del premi Nobel Annie Ernaux. I el de Gonzalo Cunill que rellegirà l’univers solitari de Jan Lauwers, ànima de la NeedCompany a Un sublime error. Aquesta peça es representarà posteriorment al Heartbreak Hotel, que dirigeixen Àlex Rigola i Irene Vicente. També en aquesta sala es representarà Sis hectàrees d’oliveres, Premi Quim Masó 2023, d’Aina Tur, que ja es va poder sentir en el Torneig de dramatúrgia i que ara, l’interpreten Anna Alarcón i Nao Albet.

Albert Prat serà el Bartleby, de la novel·la d’Herman Melville. També Les Impuxibles arrenquen el seu nou muntatge a partir d’un text de Pablo Messiez: Caramel indaga sobre la necessitat dels humans a prendre substàncies (legals o no) a modificar la percepció de la realitat. Farrés Brothers insisteix en les il·lustracions (després d’Orbital) a Dues ales, que narra un conte màgic de Cristina Bellemo. Morir lo hace todo el mundo és el muntatge de José y sus hermanas que s’estrenarà al Grec i que més tard farà temporada al Lliure i al festival.

Jordi Casanovas proposa un text de terror (se suma a l’Asmodai de Xavi Morató. i la que ja ha escrit Jordi Galceran per a la temporada vinent). Allà lluny hi ha una caseta es representarà per a grups reduïts i grata en la narració oral sobre bruixes, dones d’aigua i animals mitològics. La peça també es veurà posteriorment a la Sala Beckett. També Cabosanroque proposa una instal·lació per a un grup reduït, d’unes 40 persones. L’encàrrec del Teatro Clàsico de fer una nova mirada a El gran teatro del mundo és clau per al dispositiu que dividirà el públic en dos grups que es miraran els uns als altres. La Veronal també presentarà un treball en un espai no convencional (encara a determinar). Coproduït amb la Triennal de Milà, el treball s’inspira en el concepte històric de la dansa de la mort.

El festival torna a la Catedral de Girona. Aquest cop, per visionar el film La Passion de Jeanne d’Arc, de Carl Theodor Dreyer. En comptes de completar-ho amb un piano, com és habitual, Juan de la Rubio, tocarà l’orgue del temple. Ben diferent és el treball de Cascai Teatre, que enguany construeix una nova comèdia amb L’orquestra impossible, amb 11 intèrprets (liderats per Marcel Tomàs).

Una dotzena de ciutadans locals participaran amb Isabelle Huppert a Bérénice. El director del festival Salvador Sunyer ja ha aclarit que, aquest clàssic de Jean Racine perd tota la dicció en la posada en escena de Romeo Castellucci (Bros). L’obra, estrenada a Montpellier, té una gira tancada amb els teatres coproductors.