La Gleva ha recuperat El Quadern gris (Teatre Lliure , 2009) una adaptació de Joan Ollé, del llibre homònim de Josep Pla. En aquella versió l’escriptor es desdoblava amb Ivan Benet (jove) i Joan Anguera (adult). Montserrat Carulla hi intervenia també, puntualment llegint alguna descripció i fent de lectora que llegeix aquest llibre de 600 pàgines (que l’adaptació va reduir a 90 minuts). Ara, Anguera recupera el text acompanyat només per l’acordió de Joan Alavedra, en poc més d’una hora. Anguera interpreta els dos papers i Alavedra només li respon oralment a una rèplica. La resta acompanya amb l’instrument.

El quadern gris es va estrenar en el Grec del 2009. Joan Ollé, en la roda de presentació advertia que, el de Pla, «és un dietari trampa», perquè falseja les dates, tot i que sí que manté la cronologia de les anotacions i que es divideix en l’època a Palafrugell i la seva marxa a Barcelona. El 2011 es va fer una estada de tres setmanes al Romea.

La dramatúrgia és senzilla i eficaç: es presenta el dietari que Pla va escriure quan tenia uns 20 anys, primer a Palafrugell i, posteriorment, a Barcelona, soci de l’Ateneu Barcelonès. Pla va agafar aquells quaderns de tapes grises i el va revisar als anys seixanta. Va sortir publicat el 1966. Pla ha estat castigat històricament per no ser bel·ligerant amb el règim. Anguera aclareix que, des de Destino, va fer molta feina pel català. Ollé va preferir superar els aspectes foscos de Pla (com ara si era misogin o si va fer d’espia per a Franco) i reivindica el personatge que va donar aire a una llengua malalta, tot escrivint com parlava i no com el que havia llegit (com se li recomanava a l’Ateneu Barcelonès).