Sergio Vila-Sanjuán fa una mirada descarnada a les agents literàries

Sergio Vila-Sanjuán és un dels periodistes de major trajectòria a la premsa barcelonina. Tot i això, continua sent curiós i posant-se reptes personals. La seva professió, llaurada durant dècades, de fer seguiment de l’univers editorial barceloní l’ha portat a conèixer moltes anècdotes tant de les agents literàries com també dels pisos on s’hostatgen. Està convençut que el món laberíntic per catapultar la carrera d’un novel·lista converteix les seves oficines en un lloc on es congrega una fantasia explosiva i incendiària. La agente literaria es representa des de dimecres i només fins al 28 d’abril a L’Akadèmia. És la tercera producció d’aquesta sala després dels èxits de La veritat de la mentida i Els Buonaparte.

Director del suplement Cultura/s de La Vanguar-dia, Vila-Sanjuán té comprovat que van haver-hi directores d’agències literàries 25 anys abans que molts altres camps laborals. No sap ben bé per què aquest ofici (que fa de mediadora entre l’autoria i el món editorial i que, quan la firma ja és molt cobejada acaba resolent també conflictes de la vida familiar) hi té tanta tirada les dones, peròé evident el seu pes. L’autor fa un homenatge al món del llibre i Barcelona que, ja tenia nomenada amb el Quixot i que va ser cau d’acollida de la literatura hispanoamericana als anys 50 del segle passat. “Barcelona no s’esmenta en cap moment” però tothom ho sobreentén.

La agente literaria té forma teatral perquè “és una confrontació acotada, cronològica” i que passa en un sol espai. Els elements indispensables per fer una obra de teatre o bé una pel·lícula. Vila-Sanjuán, de fet, ja va publicar un text teatral anterior sobre el bullying: El club de la escalera. El conflicte, ara, es produeix entre una agent literària consagrada, i una extreballadora seva, que ha obert una oficina nova i que aspira a guanyar-li terreny. La situació es completa amb les converses d’un escriptor xilè que està viatjant de Veneçuela a Madrid en avió i que està patint endarreriments del vol i per una propietària del pis, que revelarà algunes sorpreses inesperades. A l’autor, li interessava debatre sobre la manipulació i sobre la conveniència de jugar-hi, o no, per al bon fi de divulgar una novel·la d’alta cultura.

En la trama, ha creat uns personatges que recullen anècdotes reals de diverses agents literàries. Evita fer cap referència concreta, però el to desvela quin és el perfil d’aquestes persecucions i proteccions dels grans autors.

El muntatge és protagonitzat per tres actrius consagrades: Lina Lambert (que també dirigeix el untatge), Alicia González Laá i Lluïsa Mallol. És una operació similar a la que Lambert (en aquest cas amb Imma Colomer i Lurdes Barba) va estrenar a l’Akadèmia, l’abril del 2021: Talking Heads d’Alan Bennett.