El Grec reserva l’amfiteatre a la creació catalana

En la propera edició del festival Grec, que se celebrarà del 26 de juny al 4 d’agost, l’amfiteatre es reserva a la creació catalana exclusivament. Des de la inauguració amb tres concerts de Sílvia Pérez Cruz i acompanyants (que aniran variant en cada concert) fins a la recuperació del Sonoma de La Veronal: la que es va estrenar a la Sala Oval del MNAC per a només 300 persones el 2020, ara pren forma XXL amb Maria Arnal com a veu protagonista i amb la participació de totes les ballarines que han intervingut en la coreografia en aquests quatre anys.

També promet emocions l’homenatge als 50 anys de Dagoll Dagom durant tres nits, dirigides per Daniel Anglès, amb la presència d’un ampli repartiment històric de la companyia. Baró també es munta un espectacle, dins l’Any Guimerà, Canciones de amor y piratas, coproducció del Teatro Clásico i d’Almagro i que girarà per l’Estat. Baró d’Evel tancarà la programació a l’amfiteatre amb una nova estrena. Al Romea, una altra peça sonada: Màrius Serra adapta Tirant lo Blanc que dirigirà Joan Arqué (i que s’enfronta al record de l’exuberant adaptació que Marc Rosich i Calixto Bieito van fer al 2007).

Aquest Grec (81 espectacles: 42 al voltant de Montjuïc i 39 escampats per la ciutat) busca l’equilibri entre companyies referents internacionals, grups de casa que avui són marca Barcelona en l’esfera internacional i emergències. També té en compte la petjada femenina (en el 53% d’espectacles tenen el rol d’autoria i/o direcció). De les 156.968 entrades que es posaran a la venda dijous (a partir de dilluns tindran l’opció de tria els que han comprat els abonaments a ulls cecs), 95 són de Grec Ciutat i la resta del Grec Festival. Habitualment, els espectacles a Grec Ciutat fan temporada més llargues que els castells de focs del Grec Festival. Per disciplines, predomina el teatre (35), música (14), dansa (14), escena híbrida (10), circ (5) i cicles de cinema (2).

El Grec té noms de llarg recorregut. Oriol Broggi torna a dirigir un text de Wajdi Mouawad, Tots ocells (Cels, el 2014; Boscos, el 2017, i Assedegats una peça del 2020 afectada per la pandèmia). Un altre muntatge icònic serà The second woman, un espectacle de 24 hores de durada de les directores australianes Nat Randal i Anna Breckon durant les quals es repeteix 100 vegades l’escena del trencament d’una parella. La protagonista estarà 24 hores sobre l’escenari, mentre que 100 intèrprets seleccionats pel festival a través d’una convocatòria pública li faran la rèplica durant 10 minuts cadascun. Christiane Jatahy (una de les habituals del Temporada Alta) presenta una mirada femenina a Hamlet. El cartell és immens i té noms claus com Jan Lauwers (Billy’s violence i Billy’s joy), així com els coreògrafs William Forsythe i Hofesh Schechter. En escena híbrida, es convida a Monte Isla, El Conde de Torrefiel, Cris Blanco o Azkona-Toloza i, en circ, al costat de la nova producció d’Alba Sarraute, la cia Vöel, Manel Rosés o la funambulista La Corcoles repeteix Johann Le Guillerm amb una conferència espectacle.

El darrer Grec del Cesc

El comiat de Cesc Casadesús al Grec(després de guanyar el concurs el 2017 i de muntar una edició que en principi, havia de ser compartida amb la nova direcció) ha servit per remarcar les complicitats teixides. Per exemple, amb el Festival d’Avinyó, farà un focus dedicat a les llengües de l’Estat. Es compartiran les produccions d’Angélica Liddell (El entierro de Bergman, que fa díptic amb el Vudú (3318) Blixen que es va veure al Temporada Alta) i de Baró d’Evel; compartiran dos espectacles (Lola Arias i Kystof Warlikowsky) i es recuperaran coproduccions de Grecs anteriors (Història d’un senglar, serà el primer cop que se sentirà una obra íntegrament en català a Avinyó). finalment, la veu que obra el Grec, Sílvia Pérez Cruz, tancarà el d’Avinyó.