novetat editorial
Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”
El periodista i escriptor Josep Maria Sebastian presenta demà a Campdevànol el seu setè llibre, ‘Crims de proximitat’, format per dos relats basats en fets reals, ‘Pels pèls’ i ‘El camí de la justícia’
El periodista i escriptor Josep Maria Sebastian (Campdevànol, 66 anys), que va formar part durant molts anys de l’equip d’aquest diari, ha publicat el seu setè llibre, Crims de proximitat (Editorial Oliveras), que presentarà demà, divendres 19 d’abril, a l’Espai Torre Mossèn Tor, de Campdevànol (19 h). També hi intervindran l’alcalde de Campdevànol, Oriol Lázaro; Joan Solà i Dolors Sánchez, com a presentadors, en representació de la gent normal i corrent a la qual Sebastian s’adreça amb els seus escrits; l’editor, Josep Oliveras, i el president de l’associació Cultura i Compromís, Evelí Adam.
Crims de proximitat és un díptic, perquè conté dos relats basats en fets reals, “dos casos de la crònica negra del Ripollès”, titulats Pels pèls i El camí de la justícia. A Pels pèls el punt de partida és un crim que es va cometre a Ripoll fa més de set dècades, quan el cos d’una dona va aparèixer al dipòsit d’una font pública, la qual cosa va provocar un allau d’especulacions entre els veïns. En realitat, Sebastian ha agafat aquesta macabra anècdota inicial per inventar-se completament la resta del relat, sense esmentar ni tan sol que els fets passen a Ripoll. Per què? “Perquè considero que aquella atmosfera malsana del franquisme vencedor es va escampar per tot arreu, no sols a Ripoll”, explica l’autor.
Pel que fa a El camí de la justícia, narra “un crim rural”, situat als anys vuitanta del segle XX : “La mort d’un jove en mans d’un vell pagès a qui robava”. Com a rerefons d’aquest crim, que va passar realment però que l’autor envolta de molta ficció i records personals, Sebastian reflecteix el contrast entre el món en extinció de la pagesia tradicional i la modernitat representada per “les coloraines de les discoteques dels anys vuitanta”. Són, com diu el títol, dos crims de proximitat, perquè van passar a Ripoll. Però com ho matisa l’autor, “en realitat tots els crims són de proximitat... per a algú segur”.