Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Moltes famílies de classe mitjana i alta estiuegen a la Costa Brava i el cinema se n’ha fet ressò. Mar Coll hi reunia una família arran d’un enterrament a Tres dies amb la família (2009), triomfadora del Festival de Màlaga i dels Gaudí. Clara Roquet posava el focus en l’amistat de les filles adolescents de l’assistent domèstica i d’una família adinerada a Libertad, també rodada a la Costa Brava i premiada a Canes. Dani de la Orden hi diu la seva a l’excel·lent Casa en flames, rodada a Cadaqués amb un gran repartiment: Emma Vilarasau, Clara Segura, Maria Rodíguez Soto, Enric Auquer, Alberto San Juan...

El director va debutar amb dues comèdies romàntiques en català (Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern), seguides de set llargmetratges de ficció en castellà. Ara ha tornat a rodar català en aquest film que va inaugurar ahir el BCN Film Fest i la sensació és que ja hi ha una primera favorita per als Gaudí –i potser per als Goya– del 2025. Amb una immensa Emma Vilarasau al capdavant, narra la trobada familiar en una casa a primera línia de mar que la mare vol vendre. El seu marit (Alberto San Juan) i els fills (Enric Auquer i Maria Rodríguez Soto) s’hi oposen, i la trobada, a la qual s’afegeixen parelles dels fills, dues netes i, per accident, la parella actual del pare (Clara Segura), es convertirà en una successió de discussions i incidents en què sortiran el caràcter i les misèries de tots.

Dani de la Orden no deixa ningú ben parat en aquesta història que, potser també per la presència d’Emma Vilarasau, pot fer pensar en una mena d’adaptació mediterrània d’Agost, obra de teatre objecte d’un mític muntatge al TNC. El director ha explicat en una roda de premsa que la seva intenció era “intentar fer una pel·lícula sobre les dinàmiques familiars més fosques i mostrar cert ambient de pijolàndia”, un món que coneix molt bé, ha confessat entre bromes, ja que estiueja a Begur, a la Costa Brava. Afirma que el film reflexiona sobre la idea “d’estimar-se malament” i del rebuig envers les persones que més a prop tenim, com les parelles o els membres de la família. Retraten, continua, “des de l’amor d’una mare que se sent menystinguda fins a l’amor tòxic d’un home que necessita que la seva parella li digui tota l’estona que se l’estima”.

Tota la història gira al voltant del personatge de la mare. En llegir el guió, Emma Vilarasau va veure de seguida que el seu paper era “un regalàs, un personatge contradictori, manipulador i maldestre”, que té molt “de tantes mares d’un cert estatus que no han hagut de treballar mai i no se senten realitzades”.