Un tresor que es comparteix
La biblioteca té una vocació social i integradora envers la complexitat demogràfica de Guissona
La directora ha treballat per fer d’aquest centre cultural i d’oci un equipament que trenca estereotips
El català és la llengua comuna amb la qual s’entenen les desenes de nacionalitats que hi passen
Pilar Lapuerta Allande viu i es desviu per la biblioteca del seu poble, Guissona. Tot i que ella és originària de la Garriga, ha passat bona part del seu temps treballant per construir el que és indubtablement l’emblema cultural, social, formatiu, d’oci i eina integradora d’aquest municipi lleidatà reconegudament particular, sobretot en clau demogràfica, seguint les passes del principal motor econòmic, la fàbrica de l’empresa BonÀrea.
El primer que fa és regalar-nos un petit llibret informatiu que recull els serveis que ofereix la biblioteca i un pla per descobrir “el tresor” que, segons indica, s’hi amaga a l’interior: descobrir (acollida, préstec i informació), informar (diaris i revistes), emocionar (cinema i música), jugar (àrea infantil i juvenil), sentir (sala polivalent per a conferències, exposicions i activitats), conèixer (el fons), parlar (terrassa per disfrutar de l’aire lliure), saber (informació i referència), consultar (espai multimèdia) i aprendre (aula per a tallers i cursos). Un seguit de claus que indiquen que l’esperit de la gent és realment el que amaga aquest equipament, inaugurat el 2010 tal com està concebut ara.
L’ànima del projecte és la Pilar, que, amb vocació, dedicació i “fent molts equilibris”, i amb el suport de dues bibliotecàries més, manté ben greixada aquesta autèntica maquinària d’integració que tan enriqueix la població. Com ens explica, no els resulta gens fàcil. S’ha de tenir en compte no només que el poble ha crescut en poc temps de 3.000 a més de 8.000 habitants, sinó també que a Guissona conviuen unes 52 nacionalitats o, el que és el mateix, més de 50 llengües, en una població que ja és majoritàriament immigrada.
Davant d’això, un es pregunta: “I com s’ho fan per oferir als usuaris de la biblioteca lectures en tantes llengües diferents i quina mena de fons incorporen?” Taxativament, i amb un sentit comú espaterrant, la Pilar ens diu que tot ho tenen en català, “és clar”. En primer lloc, per tema pressupostari: “No es pot tenir content tothom.” En segon lloc, “perquè el català és la nostra llengua i és amb aquesta llengua que cinc nens de cinc procedències i cinc cultures diferents es comuniquen i s’entenen. Doncs nosaltres també, per no discriminar ningú. No volem que es creïn guetos”, exposa aquesta dona. Si algú no l’entén, però, que no es preocupi, que la Pilar sempre va amb el mòbil a la mà i sap fer anar el traductor.
Sobre la importància de la biblioteca en aquest poble, ens comenta que quan arriba gent nova el primer que fan des del mateix ajuntament és portar-los a la biblioteca. “Aquest és el punt de referència, abans que el mateix consistori, que la gent té clar que està més centrat a fer tràmits administratius. Aquí els volem fer sentir bé, posar-los les coses fàcils, som un poble acollidor.” És com fer vestits a mida i diu que als nouvinguts els agrada que els facin sentir importants. “I així ho fem”, indica. Per ser una biblioteca de poble, tenen comptabilitzades una mitjana de 300 visites diàries, en bona part escolars als matins.
Pilar Lapuerta fa 35 anys que exerceix de bibliotecària. S’ha dedicat a aquest ofici perquè li agraden els llibres i el tracte amb la gent. Troba apassionant la convivència i considera que cada dia és un aprenentatge. I, sobretot, li fa molta il·lusió que els nens parlin en català. “Això m’emociona”, confessa. Més greu li sap saber que això passa fins que arriben a l’edat adulta, perquè té entès que quan treballen en llocs com la fàbrica la majoria es relacionen en castellà. Però això no és a les seves mans.
La biblioteca compleix sobradament les funcions pròpies establertes per la Unesco de tenir cura i intervenir en el teixit social i cultural del lloc on es troba, formant no només lectors, sinó ciutadans culturalment actius i autònoms. Nosaltres, que només hi hem fet una visita, ja hem palpat que a dins desapareixen els tòpics, els orígens, les ideologies i els estereotips. Un tresor amagat? A Guissona fa temps que en comparteixen la riquesa.