L’escriptora Fina Anglès Soronellas (l’Aleixar, 1956) i les il·lustradores Jasmin Bergadà i Silvana Salvadó acaben de publicar un nou volum, el quart, protagonitzat pel personatge de Bella lluna, amb el qual volen “familiaritzar els més petits en la lectura”, explica Anglès. Els poemes –“més que poemes, són idees poètiques”– i les il·lustracions de Bella Lluna et fa un petó..., “estan dedicats als més petits de casa, de les llars d’infants i als alumnes d’I3 de l’escola, els xiquets i xiquetes als quals es vol començar a introduir en l’escolta i la mirada d’allò que propicia un llibre i en l’acció de fer-se’l seu”, apunta l’escriptora. És un tipus de llibre, afegeix, que permet als infants de 0 a 3 anys viure una experiència –“sovint a la falda dels pares, avis o mestres”– que els posa a la casella de sortida en l’aprenentatge de la lectura.

El títol se suma als de Bella Lluna treu el nas... (2005), Bella Lluna fa l’ullet... (2008) i Bella Lluna et somriu… (2018), tots publicats per Arola Editors. Aquesta quarta entrega dóna un protagonisme especial a la llengua parlada, a l’oralitat: “si, en general, l’oralitat és clau, en el cas de la nostra llengua és vital”. I, sobretot, hi són molt presents les onomatopeies, la part de la llengua parlada “que identifica ara un animal, ara un instrument musical, ara un vehicle...”. Fina Anglès, que és articulista d’El Punt Avui, ha volgut incidir en aquelles onomatopeies “que són de la llengua pròpia i que, massa sovint, sentim bescanviades per les d’altres llengües”. Per això, s’ha basat en el Diccionari d’onomatopeies i altres interjecccions de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume (Eumo, 2010).