MÚSICA
Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30
-
El 1931, la Marina Genís va entrar a formar part de l’orquestrina-jazz Excelsior de Palafrugell com a pianista. L. CASANOVAS. ARXIU MUNICIPAL DE PALAFRUGELL. COL·LECCIÓ FAMÍLIA BOU FRIGOLA. -
La Marina Genís, en un retrat d’estudi . L. CASANOVAS. ARXIU MUNICIPAL DE PALAFRUGELL. COL·LECCIÓ MARTA GALLART ALSINA.
No són les cantants de l’orquestra. Són les instrumentistes no vocalistes en formacions de balls a les comarques gironines dels anys trenta. I són una excepció en un món, el de la música professional dels anys 30, dominat pels homes i amb un masclisme soterrat. Són casos documentats per l’estudiós de la sardana, Jaume Nonell en una recerca difosa en el seu blog i en diferents publicacions. Les excepcions tenen nom i cognoms: Blanca Nadal d’Arbúcies, Marina Genís de Palafrugell, Camil·la Lloret de Figueres, Joana Massanellas de Portbou, i les olotines Antònia Aubert, Rosa Estorch, Maria Noguer i Teresa Bofill.
Camil·la Lloret (1903-1998) és la pionera. És coneguda per la seva trajectòria com a pedagoga musical durant els anys cinquanta, però entre el 1926 i el 1927 ja liderava The King’s Jazz de Figueres. En la postguerra va tocar a l’Orquestra Mendoza i el 1952, a la Panamà.
Segons assenyala Jaume Nonell, hi ha un denominador comú: moltes d’aquestes pioneres provenen de família de músics. No és el cas de Marina Genís (1909-1994) que Jaume Nonell considera una instrumentista diferent. El 1931, Marina Genís va entrar com a pianista a l’orquestrina jazz Excelsior de Palafrugell. L’any següent va formar part de la cobla orquestra Unió Artística. Jaume Nonell ha publicat la història de Marina Genís als Estudis del Baix Empordà. Tant Camil·la Lloret com Marina Genís eren pianistes mentre que Joana Massanellas era multiintrumentista, ja que tocava l’acordió i també cantava.
Dones a la cobla
“A Girona sobretot, si una cobla orquestra tocava sardanes al matí ho feia amb els instruments de sardanes, és a dir amb flabiol, tenora, tible, el regle del metall…, i si a la tarda nit feien ball els instruments eren uns altres, saxos, clarinets i bateries”, precisa Nonell. Marina Genís tocava a la cobla orquestra Unió Artística de Palafrugell. No està documentat, però, que toqués en la plantilla de cobla. “No es recull en el testimoni familiar ni en fotografies o a la premsa tot i que és possible”, afegeix Nonell. En canvi, Blanca Nadal i Joana Massanellas tocaven el flabiol a la cobla. “És l’instrument més petit, el que costa menys d’aprendre i el que exigeix menys bufera”, destaca l’estudiós sardanista. Era una manera de donar menys protagonisme a la dona instrumentista? Nonell explica que aquests anys, el pianista era el músic habitual perquè toqués el flabiol a la formació de cobla.
Les olotines Antònia Aubert, Rosa Estorch, Maria Noguer i Teresa Bofill estaven vinculades a l’escola de l’Orfeó d’Olot. Jaume Nonell explica que a finals dels anys vint i trenta moltes noies estudiaven música però a l’hora de fer el pas per professionalitzar-se “desapareixien”.
