Les restes de l’estàtua de la Llibertat, en primer pla, i Charlton Heston plorant desconsolat a la platja quan confirma definitivament que són a la Terra és una de les imatges més icòniques de la història del cinema. L’astronauta s’adona que l’ambició i la irresponsabilitat han fet perdre a l’espècie humana el domini del planeta.

Han passat 56 anys des de l’estrena d’El planeta dels simis i el cinema ha canviat molt. El 2001, Tim Burton va fer una adaptació de la novel·la de Pierre Boulle que no es considera entre els millors treballs del cineasta. Però la tècnica de la captura de moviment (motion capture) va permetre reviure aquesta saga amb uns simis més humans que mai, dotats d’una mirada viva i una anatomia i moviments versemblants. El origen del planeta de los simios (2011), dirigida per Rupert Wyatt, va donar nova vida a la franquícia, i va tenir seqüeles al 2014 i el 2017. El simi Cesar protagonitzava les tres pel·lícules. Era interpretat per Andy Serkis, el primer actor que va enlluernar amb la motion capture, fent de Gol·lum a El senyor dels anells. La trilogia va aconseguir bones crítiques i va sumar 1.680 milions de dòlars de recaptació a tot el món.

El regne del planeta dels simis , que arriba avui als cinemes, també doblat al català, és un nou començament de la història, un reset amb nou director (Wes Ball, director d’El corredor del laberinto) i nous actors (Owen Teague, Freya Allan, Kevin Durand, William H. Macy...). Conserva, això sí, dos dels guionistes de la trilogia del 2011-2017, Rick Jaffa i Amanda Silver. Es tracta d’una història trepidant, narrada amb un gran desplegament tècnic, però amb l’esperit del gènere d’aventures clàssic. S’ambienta moltes generacions després de la mort de Cesar, convertit ara en una figura mítica, com un Messies del qual es reivindica el llegat. Un líder dels simis intenta esclafar els petits clans i crear un regne, mentre els humans que han conservat la intel·ligència i la parla lluiten per recuperar el domini del planeta, perdut molts anys enrere.