L’obra de Jaume Fuster, més a prop

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), des de fa anys, té diverses col·leccions, en paper i digitals, com els Quaderns divulgatius, amb més de setanta títols; les Notícies bibliogràfiques ,dels socis de l’entitat, publicades des de l’any 2008; les Memòries, des de l’any 2010, i la popular Retrats, amb trenta-set títols dedicats a autors de tots els gèneres que han destacat en la literatura catalana i que d’una manera o una altra han estat relacionats amb l’AELC. Hi trobem noms tan significatius, variats i pertanyents a tot el domini lingüístic com Joaquim Carbó, Antònia Vicens, Joan Margarit, Isabel-Clara Simó, Josep Maria Castellet, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Maria Barbal, Carme Riera, Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Aurora Díaz-Plaja, Jesús Moncada, Maria Antònia Oliver i un etcètera ben llarg.

El darrer volum està dedicat a una personalitat estretament lligada a l’AELC i un dels grans noms de la literatura catalana del segle XX: Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998), el polifacètic i prolífic escriptor i agitador cultural que va ser al naixement de l’associació, la va presidir i la va impulsar i representar en diversos àmbits. I l’autor d’aquesta aproximació és l’escriptor, amic personal del biografiat i també estretament lligat a l’AELC Guillem-Jordi Graells (Terrassa, 1950), que en una breu introducció ens especifica els objectius de l’assaig Jaume Fuster, retrat en roig (AELC, Barcelona, 2023): “No pretenc gaire més, doncs, que donar pistes sobre la seva obra i les seves circumstàncies, i, molt especialment, sobre el personatge (...) No és tampoc ben bé una biografia, però em sembla elemental explicar els episodis cabdals de la seva existència” (p. 11).

Graells, doncs, hi prioritza l’obra, ingent, de Fuster: poesia, teatre, guions, articles periodístics, traduccions... i, sobretot, és clar, l’obra narrativa, en la qual va destacar i va ser pioner en molts gèneres en català, com ara la novel·la de “lladres i serenos”, que deia ell; l’èpica i fantàstica, en què, com destaca Graells, s’avança a la “febre Tolkien” (p. 160); la narrativa eròtica, conjuntament amb la resta de companys del col·lectiu Ofèlia Dracs; etc. Aquest aprofundiment en l’obra més que no pas en la vida, Graells el justifica al “Colofó” amb què tanca l’estudi: “perquè sé que es desprèn [la seva ideologia, la seva activitat política i social, la seva vida] inequívocament en una lectura atenta, intel·ligent de la seva obra” (p. 229).

No cal dir que G. J. Graells se’n surt i amb nota, perquè amb en Jaume Fuster van ser amics, van compartir ideals i van col·laborar en nombrosos projectes, i, és clar, perquè fa una nova lectura aprofundida de tota la seva obra, publicada i inèdita (conservada al llegat Jaume Fuster de la Biblioteca de Catalunya) i perquè té en compte entrevistes i estudis (pocs ara com ara, tot s’ha de dir) dedicats a la figura de l’autor de De mica en mica s’omple la pica. Entre les entrevistes, com no podia ser d’altra manera, destaca la que li va fer, juntament amb Oriol Pi de Cabanyes, per al volum La generació literària dels setanta (Pòrtic, 1971), molt citat al llarg del text, juntament amb l’opuscle Qui sóc i per què escric, publicat arran de ser nomenat escriptor del mes per part de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) l’any 1995.

Un estudi, sense cap mena de dubte, necessari i que, no cal dir-ho, resultarà molt útil per als futurs lectors i estudiosos de l’obra de Jaume Fuster.