Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

El cantant i compositor banyolí Eduard Costa ha iniciat una nova etapa dins la seva trajectòria en solitari, amb el disc Ben amunt, un treball autoeditat que signa simplement com Eduard Costa, aparcant així el projecte L’Últim Indi, amb el qual va publicar dos discos entre el 2019 i el 2021. “Amb L’Últim Indi hi havia gent que em deia que no em trobava a Spotify, així que ara he decidit fer-ho fàcil, directament amb el meu nom”, explica el músic des de la seva base d’operacions a Sant Pol de Mar. En realitat, hi ha una altra explicació per al canvi de nom, perquè aquest vitalista i sovint ballable Ben amunt comporta també un canvi de registre respecte als discos de L’Últim Indi, fruit d’un bon moment vital: “Tot va començar l’estiu passat amb un brot d’energia molt gran: m’inundava un boom boom, un disfrutar, un gaudir...”, explica un eufòric Eduard Costa.

L’excomponent d’Els Amics de les Arts ha tingut un bon còmplice creatiu en aquest disc en el multiinstrumentista Pol Maresma, que té el seu estudi de gravació personal a Sant Pol i l’ha acompanyat gairebé des del principi en la seva trajectòria com a solista. Junts han donat forma a les set cançons del nou disc , des de la que li dóna títol i que realment “comença molt fort, com una espècie de declaració d’intencions”, passant per la també molt rítmica Boom boom, fins arribar a moments més tranquils i melòdics com ara Porta’m a la lluna, El raig de llum, Tot això és cosa de Venus i L’amor dels cabells blancs, que en general tracten “l’amor des de diferents perspectives”. Si Porta’m a la lluna parla del primer encontre d’una parella, L’amor dels cabells blancs està inspirada per la imatge d’un amic septuagenari que es preparava per a una cita “pentinant-se els cabells que no té” però molt il·lusionat. Per al final de tot queda Beautiful, una cançó en anglès sobre l’amor a un mateix. En el disc també han participat altres músics com ara el bateria Carlos Llamas, Sasha Agranov (violoncel), Tom Johnson (bombardí) i Marcel·lí Canal (tuba).

El disc, que presentarà en directe en diferents concerts –el més immediat, dissabte vinent, 25 de maig, a Sant Jaume de Llierca, en format de trio– ha sortit acompanyat, de moment, de dos videoclips tan senzills com efectius: en el de Ben amunt surt ell sol a la cuina de casa seva, i en el de Boom boom ni tan sols surt ell, sinó tres noies ballant, entre neons i ritmes implacables.

Eduard Costa viu actualment una etapa molt creativa, en què combina la gravació de discos de contes, recitats en castellà amb música i centrats en diferents personatges –en porta tres: Los héroes sin capa, La voz i Los peces también duermen–, així com també composicions de piano que va penjant a les plataformes, al costat de les seves visions sobre Joan Miró, l’ecologia (Stop plastic) o el conflicte a la franja de Gaza (Palestina), gravades també com a petits temes recitats sobre un suau coixí de piano. I, a més a més, ha dirigit el documental Dones de la mar, dones de la terra, codirigit amb Sònia Armengol, sobre el paper de la dona en el món de la pesca tradicional, i realitza tallers d’expressió corporal o s’implica en el projecte d’educació ambiental Pluja Fina de la Fundació Vincles, per al qual va compondre la cançó Brolla com l’aigua .