De qui va aprendre Donald Trump?

Qui va propiciar l’ascensió empresarial de Donald Trump als últims anys setanta? El cineasta iranià Ali Abbasi, resident fa anys a Suècia i embarcat en aquest cas en una producció canadenca, fa present a The apprentice (L’aprenent), film presentat en secció oficial a Canes, el fet que Trump va tenir el mestratge de l’advocat Roy Cohn: un personatge sinistre que va ser el braç dret del senador McCarthy en la cacera de bruixes comunistes i va contribuir a la condemna a mort del matrimoni Rosenberg per suposada traïció als EUA.

Partint d’un guió de l’escriptor Gabriel Sherman i amb una realització convencional, però efectiva, Abbasi (que fa dos anys va triomfar a Canes amb Holy spider) exposa com Trump (Sebastian Stan) ha assumit i adaptat les regles de Cohn, encarnat de manera esplèndida per Jeremy Strong: cal atacar sempre; la veritat no existeix; no donar-se mai per vençut. Tot això amb la idea fonamental que cap llei i cap política han de posar fre a les ambicions de qui sap moure’s en la selva capitalista: que es foti qui no en sap. O qui perd. Acabada la seva torre a la Cinquena Avinguda de Nova York, Trump va bandejar Cohn quan l’advocat, homosexual que sempre ho va negar mentre declarava la seva homofòbia, va contraure la sida mentre també va ser apartat de les seves funcions per corrupció i perseguit pel fisc. Els taurons no tenen compassió i sempre estan disposats a batallar: Trump ha anunciat que demandarà la pel·lícula per difamació.

També a competició en la secció oficial, David Cronenberg va presentar The shrouds (Els sudaris), en què submergeix Vincent Cassel (amb una aparença molt semblant a la del director canadenc) en l’experiència del dol a causa de la mort de l’esposa. L’exploració del dol és l’aspecte més interessant del film, amb el qual Cronenberg es perd en un dels seus grans temes (les mutacions del cos, en aquest cas dels cadàvers) i en una deriva cap al thriller en què entren en joc la intel·ligència artificial, l’espionatge informàtic, els experiments mèdics i tota mena d’hipotètiques conspiracions. Potser massa en un ambient morbós marca de la casa. Falten films per veure, però no sembla que aquest any toqui una bona secció oficial a Canes.