LLETRES
Rosa Regàs desgrana sense tabús la seva vida en el llibre ‘Un llegat’
Sense tabús i de forma directa relata Rosa Regàs els moments de la seva vida que més l’han marcat, en el llibre Un llegat. L’escriptora i editora ha presentat el volum aquest dimarts a la casa de Llofriu, un oasi que va comprar als anys 70 i que ha convertit en un refugi familiar, segons recull l’ACN. Regàs repassa l’exili, la postguerra, el seu matrimoni i com poc a poc es va fer lloc en un món d’homes sense tenir cap referent femení. “No hi ha llibertat si no tens llibertat econòmica” afirma a l’inici del llibre. L’autora també aprofita per reflexionar sobre el moviment polític i social que viu Catalunya i l’Estat.
Després de passejar pel jardí de Can Gavatx de Llofriu amb els periodistes que assisteixen a la presentació del seu últim llibre, Regàs mostra la seva biblioteca, orgullosa de tots els llibres que omplen els prestatges. A Un llegat avisa que li hauria agradat “construir un segon pis” de la biblioteca. L’habitació, plena de butaques i una llar de foc que convida a llegir defineix la seva vida: escriptora, traductora i editora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional i també de l’Ateneu Americà de la Casa Amèrica de Madrid. Al llarg de la seva carrera ha guanyat diversos premis literaris per les seves obres, tot i que també ha tingut un paper destacat com a editora i havia treballat a Seix Barral i va crear el segell Gayus Ciencia.
Ara, als seus 91 anys ha decidit fer balanç de la seva vida i veure què deixa als que l’envolten. Per això ha publicat el llibre Un llegat, editat per Lídia Penelo. De fet, va ser Penelo qui va convèncer Regàs de tirar l’obra endavant, que s’ha cuinat al llarg de dos anys. El “llegat” de Regàs va començar amb una llarga entrevista de Penelo a l’escriptora per diferents moments de la seva vida i a partir d’aquí s’ha anat bastint una obra que reflecteix els moments personals i laborals més importants d’una dona que es considera “lliure” i que ha marcat el camí per a moltes d’altres.
Penelo explica que en moltes ocasions Regàs es qüestionava “quina importància” tenien les seves experiències per a la resta. Finalment, però, afirma està satisfeta del resultat del llibre, que ha revisat personalment: “Ha quedat prou bé”. Confessa també que li fa “una mica de vergonya” explicar les seves memòries, però espera que serveixin d’alguna cosa per a algú.
Rosa Regàs explica que de ben petita ja es veia diferent a la resta. Venia de família republicana i pares separats, durant la Guerra Civil va exiliar-se a França i a la postguerra va tornar a Barcelona per viure amb els seus avis. A partir d’aquí va començar a veure que la seva rebel·lia no encaixava amb el perfil derrotista de la societat espanyola en els primers anys de la dictadura. L’encaix ha anat millorant amb els anys, tot i que retreu que la gent no es mobilitzi per determinades injustícies socials.
Reflexions polítiques
El llibre no silencia res, una obra que no deixa cap secret de la vida de Regàs. Hi descriu la relació que va tenir amb Jordi Pujol de ben jove i les friccions que van tenir; com va conèixer Salvador Dalí i també hi apareixen molts altres personatges il·lustres que d’alguna manera han format part de la seva vida i, per tant, del llegat que deixa Regàs.
Tampoc s’estalvia d’opinar sobre l’actualitat política. Regàs es mostra clara defensora de l’esquerra i aposta per una república espanyola. També mostra el seu desencant amb el moviment independentista i critica la manca de mobilització de la societat en general en contra de les injustícies, recull ACN.
Un llegat està farcit de referències al seu matrimoni fallit i al camí que va obrir l’escriptora per separar-se en plena dictadura tot i mantenir unida la família. Regàs posa l’accent en la importància de la família, de l’estima que tenia amb els seus germans i com ha traslladat aquest ideal als seus fills. Un d’ells assegura que l’escriptora i editora ha creat “un clan” entre la quarantena de persones que formen la família Regàs.
