Els rics també ploren... i trafiquen

Guy Ritchie s’ha assegurat el tret i per al seu debut com a creador de sèries ha recorregut a una pel·lícula seva estrenada l’any 2019, The Gentlemen, per transformar-la en una minisèrie de vuit episodis que conté tots els elements comuns i distintius del seu estil. És a dir: vigorós i testosterònic a tots els nivells, tant en el formal com en el narratiu. I és clar, temàticament, tornant-nos a endinsar en aquell submon criminal que tan bé sap recrear, especialment tot aquell ventall de mafiosos que campen per les illes Britàniques (en el record tenim títols emblemàtics com Lock, stock and two smoking barrel; Snatch: porcs i diamants; RockRolla). Aquí, des de fanàtics religiosos dels baixos fons de Liverpool a un grup d’estraperlistes gitanos, passant per la màfia russa o els narcos llatinoamericans. I si bé molts es mouen pel lumpen, a The Gentlemen pugem a les altes esferes i així, a més dels descendents del Peaky Blinders, ara coneixerem l’aristocràcia hereva dels Bridgerton, els quals mentre prenen te i van de cacera s’enriqueixen a costa d’arrendar les terres a traficants de marihuana. D’això va la sèrie, d’un lord hereu de la família que ha de saldar els deutes del seu pare i el seu germà que cada vegada que vol solucionar algun problema encara es complica més.

La fórmula de Ritchie funciona a la perfecció en aquest format televisiu, a base d’acció, humor i mala llet a dojo, presentant nous personatges a cada capítol i narrat tot plegat fent salts temporals endavant i enrere al seu gust com va aprendre a les beceroles del seu admirat Quentin Tarantino. Això i la química entre Theo James i Karya Scodolario.

The Gentlemen (Netflix) és un greatest hits de Guy Ritchie, i els seus fans ho aplaudim. És més, en volem més!