Llibres

literatura

La Nobel Annie Ernaux visita Barcelona

La premi Nobel de literatura del 2022, la francesa Annie Ernaux, serà a Barcelona per primer cop els dies 11 i 12 de juny.

Nascuda el 1940 a Normandia, Annie Ernaux ha desenvolupat un estil molt personal per aprofundir en l’exploració de la seva biografia, que combina amb una punyent crítica social. Ha estat pionera del gènere que ella mateixa anomena “relat autosociobiogràfic”.

Amb Els anys va guanyar-se el reconeixement unànime de crítics i lectors. Entre molts altres se li han atorgat els premis de la Llengua Francesa (2008), Marguerite Yourcenar (2017), Formentor (2019) i Nobel de Literatura (2022) pel conjunt de la seva obra i perquè el jurat va valorar “el coratge i l’agudesa clínica amb què revela les arrels, els estranyaments i les limitacions col·lectives de la memòria personal”.

Annie Ernaux visita Barcelona per participar en dos actes al voltant de la seva obra, organitzats per Biblioteques de Barcelona, Filmoteca de Catalunya, Cabaret Voltaire, l’Institut Français i Angle Editorial.

El primer serà dimarts 11 a les 18.30 h a la Biblioteca Jaume Fuster, en què Ernaux conversarà amb la periodista Anna Guitart sobre la seva carrera literària i els temes principals de la seva obra.

Dimecres 12 de juny, a les 20 h, tindrà lloc la projecció del documental Les Années Super 8, que Annie Ernaux ha realitzat amb el seu fill, David Ernaux-Briot. La projecció s’acompanyarà d’una taula rodona moderada per Anna Pacheco en què hi participaran Annie Ernaux, David Ernaux-Briot i Esteve Riambau. 

Lamentablement, les entrades per a tots dos actes ja estan exhaurides.

Els que no estan exhaurits són els exemplars que surten demà a la venda de la nova obra d’Ernaux traduïda al català, Una dona, vuitè títol d’Ernaux publicat per Angle Editorial. Com els anteriors, ben traduït per Valèria Gaillard.

L’autora s’endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments… Dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l’últim declivi del cos i la ment.

“La meva mare va morir el dilluns 7 d’abril a la residència d’avis de l’hospital de Pontoise, on l’havia internada feia dos anys.” Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d’enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. “Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir”, va lluitar sempre per “elevar-se”. “Ja no sentiré la seva veu. És ella, i les seves paraules, les seves mans, els seus gestos, la seva manera de riure i de caminar, qui unia la dona que soc amb la nena que vaig ser. He perdut l’última connexió amb el món d’on vaig sortir”, escriu la premi Nobel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona
Inauguració d’un mural de Tintín

Cimera diplomàtica de Sildàvia a Calonge

calonge
cultura

El majordom i la cosina del Príncep de Bel Air signaran autògrafs a Lloret

Lloret de Mar
Mirador

El jazz és per a l’estiu (com les bicicletes)