Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular
La temporada compta amb 24 títols, 15 d’ells coproduïts pel teatre públic
Tiago Rodrigues, Marta Pazos, La Calòrica, La Veronal, Clàudia Cedó i La Brutal, entre els equips programats
Sembla oportú que Julio Manrique obri la temporada a la Fabià Puigserver amb La gavina, de Txèkhov. És un espectacle sobre l’ímpetu juvenil i la dificultat de fer-se gran a l’escena i que Manrique utilitza com a carta de presentació. De fet, ja és molt conegut. Va debutar als 20 anys al Lliure de Gràcia i un dels darrers èxits del Lliure va ser Les tres germanes, també de Txèkhov, (que va anar reprogramant-se a conseqüència de la pandèmia). El nou director que entén el teatre com un escenari ideal per a plantejar preguntes i desfer certeses. Per a aquest objectiu recupera com a escenari L’Espai Lliure (continuarà sent espai de referència del programa educatiu) i disposa d’un equip de noms coneguts La Brutal (Misantrop), La Calòrica, ara a la Fabià Puigserver (La brama del cèrvol); Les impuxibles (Caramel, amb text sobre les addiccions de Pablo Messiez); La Veronal (Totentanz-Morgen ist die frage, en clau d’instal·lació i performance); Clàudia Cedó, que impulsa el programa Ànima Lliure per normalitzar els artistes de diversitat funcional. presenta un muntatge (Fantàstic Ramon). Ep programa també acollirà l’espectacle internacional Hamlet, que ja es va veure al Grec el 2022.
Més noms Lliure: Carlota Subirós (amb una peça de creació, Olympia). Es recupera La nit del peix kiwi de Josep Julien i interpretat per Santi Ricart) estrenat a la Flyhard i que té un argument prou vinculat al món dels artistes en general i al Lliure, en particular. Josep Maria Mestres dirigeix un de les sensacions de la temporada, pronostica Manrique: L’herència. És una obra de gran ambició i durada que situa a la Nova York de la generació posterior de l’altre temple teatral sobre la Sida en l’esfera gai americana (Àngels a Amèrica). Jordi Oriol refà la versió de Lear que a fer durant la pandèmia en versió audivosual (Rei Liró). Reiterar rei tarat s’adreça a alumnes d’instituts i públic en general. Com Tumbalafusta de La Ruta40, que s’estrena al Grec, que vol desperta la imaginació amb trossos de fusta a la canalla,a partir de 5 anys. Lear té un díptic perquè Andrea Jiménez proposa el Casting Lear (el rei fa una prova a les tres filles a veure qui se l’estima més i castiga la que no vol caure en l’adulació: Ara la producció posa a prova els actors que faran de Lear, i que aniran canviant cada nit). Prosopopeya serà la primera vegada que La Bella Otero compta amb producció d’un teatre públic. Pablo Macho Otero també fa el vers de Misantrop i està, a hores d’ara, representant A fuego a l’Off de La Villarroel.
Enguany, es tornarà a programar L’imperatiu categòric, d’Szpunberg a Gràcia. I hi ha la pretensió que El día del Watusi es pugui reflotar pel 2025/26. Pel que fa a l’altre gran èxit de l’any passat, que signava La Calòrica (Le congrès ne marche pas), no s’ha previst reprogramar-lo, ja que l’obra farà temporada al Poliorama, per Nadal.
Entre les sorpreses d’aquesta temporada, que l’actual director d’Avinyó, Tiago Rodrigues, vingui a dirigir Joan Carreras i Marta Marco per al primer muntatge del dramaturg de l’autoficció (Cor dels amants); que Marina Otero completi la seva trilogia (Kill me, completa Love me i Fuck me, que s’havien vist al Temporada Alta). També serà celebrada la mirada de Marta Pazos sobre El público de García Lorca (que abans havia dut a escena Lluís Pasqual i, més tard, àlex Rigola al TNC). Per últim, 14.4 és la història d’Ahmed Younoussi, basat en el seu propi testimoni, amb dramatúrgia de Juan Diego Botto, Sergio Peris-mencheta i el mateix Ahmed.
Sempre les primeres temporades d’una nova direcció d’un teatre com el Lliure són de traspàs. Perquè la nova direcció assumeix compromisos adquirits anteriorment i, sobretot, perquè algunes de les seves apostes ja tenen acordades condicions amb altres sales de Barcelona. Julio Manrique ha bastit el cartell de 24 espectacles (15 d’ells amb producció del Lliure) en poc més de quatre mesos. Ell admet que s’apropa al cartell que voldria. En tot cas, reitera la il·lusió que fa cada títol que hi ha al cartell. El que no era tan previsible és que Ivan Benet, adjunt a la direcció, s’acomiadi després dels pocs mesos d’arrencada. Ahir es va fer públic que el substituirà, a partir de setembre, Cesc Casadesús, just sortint de la direcció del Grec (ja havia format part del Consell Assessor de Manrique per a l’elaboració del projecte i l’actual cartell). Benet demana tornar a la creació. De fet, signarà una posada en escena d’Una mena d’Alaska, de Harold Pinter.
Quant a novetats de funcionament (1400 persones han comprat a l’abonament a cegues, el que suposa ja un 10% de l’aforament total) i es vol ampliar la col·laboració amb l’Institut del Teatre. L’Electra que faran intèrprets acabats de llicenciar, tindrà una temporada més llarga a l’Espai Lliure i es farà una gira per la demarcació de Barcelona.
Any excel·lent
La darrera temporada de l’equip de juan Carlos Martel al Lliure ha estat, molt probablement la millor, com a mínim, quant a assistència i abonaments. Segons les dades que ahir va fer públiques Manrique (va haver-hi traspàs de direcció al mes de febrer) l’ocupació va ser del 81%. Sobretot el que compte són els 87.258 espectadors, una xifra que supera en uns 7.000 espectadors el curs 22/23. El darrer any Martel, en què ja es notava un cert retorn al repartiment més reconeixible del Lliure s’apropa als 105.491 espectadors que va sumar Lluís Pasqual en la seva darrera temporada (2018/19), en la que les dades d’Adetca hi deu afegir l’assistència durant el Grec Festival.
L’equip de Martel va presentar un cartell ambiciós en què es reivindicava el teatre dels marges i que renunciava als grans títols i de gran aforament. A més, va patir la davallada de la pandèmia, que encara va dificultar més una assistència massiva, a causa de les habituals reduccions d’assistència. Aquest any, la mitjana d’edat dels espectadors ha estat de 45 anys. L’equip de Martel, ahir, no hi era.
