Eva Vàzquez, beca Finestres d’assaig

La Fundació Finestres ha fet públics els guanyadors de la quarta edició de les beques Finestres d’assaig, que volen ser un suport econòmic perquè els guardonats desenvolupin els projectes amb l’aprofundiment necessari. Amb aquesta intenció es concedeixen dues beques de 25.000 euros cadascuna a dos projectes en català i dues més per a projectes en castellà. A més, tots quatre obtenen una plaça per retirar-se a escriure a la Residència Literària Finestres, a Palamós.

Els guanyadors en català han estat Eva Vàzquez, llicenciada en història de l’art i ben coneguda pels lectors d’aquest diari perquè és redactora de Cultura fa molts anys, i el col·laborador d’El Punt Avui i novel·lista d’èxit, Melcior Comes. El jurats han triat també als autors de projectes en castellà Cristian Crusat i Victor Albarracín.

Eva Vàzquez treballarà l’assaig titulat El cos i la ruïna. “Enfront de certs discursos historicistes que assumeixen gairebé al dictat les consignes i fins i tot el llenguatge del noucentisme, en aquest projecte parteixo d’un estat d’incredulitat per afavorir la interrogació sobre el tipus d’escultura de bellesa dòcil i aparentment incorruptible que va promocionar.” Prenent com a figura tutelar Enric Casanovas, un dels principals representants d’aquell ambient cultural, però també un dels més discrets i mal coneguts, l’assaig desplega un fil narratiu sobre la transmissió dels llegats, la relació del classicisme amb l’avantguarda i l’apropiació de la feminitat en la construcció idealitzada del món, per mirar d’entendre la pervivència d’un model de cossos perfectes en un període històric travessat per les guerres, els feixismes i els exilis, que empenyien més aviat en direcció contrària, cap a la mutilació i l’esguerro.

La derrota de l’art, de Melcior Comes, ofereix un abordatge a la qüestió de la creació literària “posant al centre allò que sovint s’amaga: el fracàs, la sensació de no assolir el que es persegueix i la frustració”. A partir de nombrosíssims exemples d’escriptors de diverses tradicions, l’assaig descriu com ha funcionat dins la ment dels creadors literaris l’experiència de les “il·lusions perdudes”.

Cristian Crusat defineix el projecte Dejad que vengan a mí com “de naturalesa assagística que aspira a examinar i ressignificar un dels emblemes més fascinants de la nostra bellugadissa realitat: les croades dels infants, l’eco de les quals ressona des de la coneguda croada infantil que va tenir lloc el 1212”. Amalgamant literatura, pensament i història, Dejad que vengan a mí es proposa extreure d’aquest fenomen d’arrel medieval i de tot de relectures modernes el seu veritable abast imaginatiu.

Potencias de vida y muerte, de Victor Albarracín, serà un conjunt de peces, el trencaclosques que, en lloc d’una imatge, ens presenta una cosa trencada, una fissura, la bretxa que interromp la continuïtat del que estimem. Un trencaclosques sobre la mort, sobre el morir i el ressorgir després de la descomposició de la carn. És un empelt entre pròtesi i encanteri, la canalització de veus que persisteixen, reverberades, després de la desaparició de l’ens emissor i, com qualsevol trencaclosques, també és promesa de restitució.