Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El Palau de la Música Catalana va ser, ahir al vespre, el marc triat per Albert Jané per celebrar l’acte de lliurament del 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per part d’Òmnium Cultural. A l’acte, a més del guardonat, hi van assistir entre moltes altres personalitat que van omplir el Palau el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, tots dos en funcions, a més del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, entitat que concedeix el premi.

El poeta, lingüista i traductor, a més de director històric de la revista Cavall Fort, Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) és el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que reconeix d’aquesta manera la labor ingent que ha desenvolupat Jané per descobrir la riquesa de la llengua i les seves profunditats semàntiques.

“Em sento emocionat i aclaparat rebent un premi que han atorgat a tants grans noms de la nostra literatura”, va dir Jané. A prop d’arribar als 94 anys, aquest lingüista i gramàtic –membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2000– que la majoria de parlants catalans coneixen pels seus diccionaris de sinònims i els manuals de conjugació dels verbs, rep la màxima distinció literària del país que va aprendre a escriure gràcies als seus manuals.

Té milers d’articles publicats i més de 60 llibres i diccionaris. A més, ha traduït més de 200 llibres i més de 150 còmics i llibres il·lustrats. Va posar veu a personatges com ara Corto Maltés, Lucky Luke i els Barrufets, i es va inventar el verb barrufar. “Barrufet, en mallorquí, és dimoni; vaig buscar un verb que fos eufònic.”

El jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, aquest any format per Judit Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Ingrid Guardiola, Maria Rosa Lloret, Marta Nadal, Clàudia Pujol, Salvador Sunyer i Enric Vicent, va considerar: “Dir Jané és posar el focus en la llengua i en l’escola, en un moment com el d’ara, d’emergència lingüística en aquests àmbits. El seu tarannà, humil i modest, l’ha dut a treballar de manera gairebé anònima.”

El premi, a més d’una dotació de 20.000 euros, també inclou una obra d’Ernest Altés, que va ser lliurada ahir al guardonat.

Home autodidacte que es va formar “llegint indiscriminadament” i excursionista, va treballar en un banc fins que, quan tenia 32 anys, el van venir a buscar perquè treballés a jornada completa a Cavall Fort. “Quan la vam crear l’enemic era la televisió, ara els mòbils; Cavall Fort, després de 63 anys, és un miracle”, va valorar. “Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú.”

Xavier Antich va afirmar: “No tindrem país lliure si no construïm col·lectivament el país. I, en això, el català hi té un paper fonamental.”