De fora vingueren... per explicar una trista realitat

Nathan Thrall és un periodista jueu nascut als Estats Units que ha publicat articles en les principals capçaleres nord-americanes i britàniques. Ha treballat durant més d’una dècada per a l’International Crisis Group i també ha estat professor al Bard College. Està considerat un dels analistes més contundents i lúcids que treballen sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Viu a Jerusalem amb la dona i les seves tres filles.

Thrall ha guanyat el prestigiós premi Pulitzer de no-ficció per Un dia a la vida de l’Abed Salama. Anatomia d’una tragèdia a Jerusalem, en català a Periscopi, amb traducció de Pau Gros, i en castellà a Anagrama, traduït per Antonio Ungar.

El llibre, un extens reportatge periodístic amb moltes parts en format novel·lat, parteix de l’accident real que va tenir lloc el 16 de febrer del 2012.

En Milad Salama, de cinc anys, estava emocionat per anar d’excursió amb l’escola a un parc infantil als afores de Jerusalem. De camí cap al parc, l’autobús va topar amb un camió. El seu pare, l’Abed, va anar corrents fins al lloc de l’accident. L’escena era un caos: els nens havien estat traslladats a diversos hospitals de Jerusalem i Cisjordània; alguns havien desaparegut, i d’altres, cremats, no es podien identificar. L’Abed va viure una odissea per saber què havia passat amb el seu fill. Un malson per a qualsevol pare, però en el seu cas tenia l’afegit del laberint d’obstacles físics, emocionals i burocràtics que va haver d’afrontar pel fet de ser palestí.

La recerca de l’Abed per trobar en Milad s’entrellaça amb les històries de tot de personatges, jueus i palestins. Un relat brillant i valent sobre la vida sota l’ocupació israeliana de Cisjordània, explicat al llarg de la jornada que viu un pare palestí en el pitjor moment de la seva vida.

Nathan Thrall ha estat a Barcelona per presentar el llibre i per participar en un acte de Subúrbia. La construcció del somni americà, al CCCB. “Està cridat a ser un llibre imprescindible; és èpic, minuciós, no moralitza i fa miques la nostra estabilitat com a societat”, va opinar Aniol Rafel, editor de Periscopi. Per a Silvia Sesé, d’Anagrama, “ja és un clàssic de la crònica periodística”. “Cal destacar les entrevistes, les moltes lectures i la documentació, però també els recursos de novel·la, molt ben aplicats per l’autor”, hi va afegir.

Thrall parla suau, lent. Potser és perquè el tema sobre el qual ha escrit i amb què conviu constantment és angoixant, però té una expressió trista. Sols somriu una mica quan parla sobre el Pulitzer.

“Vaig escriure el llibre mogut per la frustració de veure com el món ignora el conflicte entre Israel i Palestina. I vaig sentir una gran responsabilitat explicant la història del nen, del pare... Salama va confiar en mi, va acceptar parlar amb mi i explicar-m’ho tot en veure que m’emocionava i que, escoltant-lo, sovint se m’humitejaven els ulls. Vam parlar moltes hores, al llarg d’anys. Ara som amics”, va declarar l’autor.

Es va mostrar molt crític contra els Estats Units i Europa, “que donen suport incondicional a Israel i no fan cas de la situació injusta que viuen els palestins”. “Parteixo d’un fet que podria passar en qualsevol lloc del món, un accident de trànsit, perquè el lector pugui entendre el sistema de control permanent amb què els israelians sotmeten els palestins”, va comentar.

La versió original del llibre es va publicar el 3 d’octubre passat, just quatre dies abans dels atacs palestins a Israel que van desencadenar l’actual guerra. Això ha afectat la promoció del llibre, tot i el premi Pulitzer i les lloances que li han dedicat en capçaleres com ara The New Yorker, Financial Times, The Guardian, The New York Times Book Review i autors com ara Yuval Noah Harari, J.M. Coetzee, Arundhati Roy... “Es van anular una quarta part dels actes previstos. Alguns estaven organitzats per gent suposadament progressista. Ningú volia escoltar res que qüestionés Israel. El terme context semblava prohibit, no volien sentir com es viu allà, realment. Es van retirar anuncis a la ràdio per les queixes d’alguns oients. Quan hi va haver els atacs i la resposta militar, jo era a Brooklyn; parlant per telèfon amb la meva dona, sentia les sirenes de fons i als Estats Units, en canvi, ningú estava dient res...”

Admet que si ell no fos jueu i nord-americà no hauria pogut ser tan crític. “Un llibre així escrit per un palestí o, simplement, per un no jueu, no s’hauria pogut publicar.” Amb tot, assegura que ha escrit “un llibre honest i sincer”, en què no mostra tots els palestins com a màrtirs ni tots els colons jueus com a dolents. “Faig una aproximació a la manera de viure dels palestins, mostrant que és una població oprimida, però que també tenen contradiccions socials, llums i ombres.”

Pel que fa a viure entre murs, Thrall comenta que “el més depriment és veure com les classes privilegiades poden ignorar la població palestina”. Fins i tot superant mil entrebancs i suportant represàlies, va fer un curs en una universitat nord-americana parlant de l’apartheid que fa Israel sobre Palestina. “Passes en cotxe pel costat d’un gueto palestí a Jerusalem i ni el veus. Això és el que ha fet que el conflicte faci tants anys que dura. En cap de les situacions entre israelians i palestins no hi ha igualtat de tracte, els palestins sempre estan per sota. El terme genocidi va guanyant visibilitat... Per mi, és com va passar a Amèrica amb els amerindis.”

I la gran pregunta: té solució? “En un futur previsible, no. Fa 50 anys que s’hi busca una solució a l’engròs i, mentrestant, no es pensa en el dia a dia, i els assentaments jueus es continuen multiplicant i el poble palestí cada cop està més aniquilat.”