Bruce Springsteen, dues nits plenes de sorpreses

Un any, un mes i vint dies després, Bruce Springsteen torna a Barcelona. Actuarà avui i dissabte a l’Estadi Olímpic Lluís Companys (on, des del 1993, ha actuat en sis ocasions) i en el marc d’un periple europeu que es va veure interromput fa unes setmanes per una afonia (amb els concerts de Praga, Milà i Marsella reprogramats per al 2025, fet que dona esperances als que confien que, l’any vinent, Springsteen pugui actuar... per tercer any consecutiu en terres catalanes!) però que, després de tres nits –dimecres, divendres i dilluns passat– a l’estadi Metropolitano de Madrid, torna a anar sobre rodes. Ahir al vespre encara era possible obtenir una entrada al web de la promotora Doctor Music.

Springsteen arriba acompanyat, com el 2023, per la E Street Band –el guitarrista de la qual, Steve Van Zandt, va visitar ahir una escola de Sant Cugat del Vallès com a part d’un programa que reivindica les possibilitats del rock-and-roll com a eina educativa–, però, a diferència d’aleshores, sense convidats VIP com van ser Barack Obama o Steven Spielberg. Ara bé, no presenta material d’estrena, tot i que l’abril passat es va publicar un enèsim recopilatori (Best of...) i, fa una setmana, una reedició en disc de vinil vermell de Born in the U.S.A. amb motiu del seu quarantè aniversari. Un segon volum del disc de versions de soul, la segona entrega de la capsa de rareses Tracks o una reedició tan voluminosa i llaminera de Born in the U.S.A. com la que, fa nou anys, es va publicar del disc The River són projectes llargament esperats pels seus seguidors i pels quals continuaran esperant.

Els amics absents

La columna vertebral dels dos concerts que, avui i dissabte, es podran veure a Barcelona és similar a la de les actuacions de l’any passat. Els dos temes sobre amics absents –Last man standing i I’ll see you in my dreams, totes dues de Letter to you (2020)– que, en acústic i amb subtítols en català, ja tocava el 2023, es mantenen inamovibles en els repertoris, però cauen dos temes vintage que recuperava en la gira de l’any passat –Kitty’s back i The E Street Shuffle– i, com en les gires del 2016, el 2012 o el 2009, cada vegada sembla que hi ha més espai per a les sorpreses. En la primera nit a Madrid, Springsteen i companyia van tocar per primer cop en una pila d’anys Frankie fell in love (del disc High hopes) i Rockin’ all over the world, versió de John Fogerty, proposada, com sol ser ja tradició en els espectacles del Boss, per un fan amb un cartell. En la segona, es van arribar a escoltar fins a set talls de Darkness on the Edge of Town (inclosa la molt poc habitual Something in the night, que va obrir el concert). I, en la tercera, es va veure la mateixa generositat amb Born in the U.S.A., del qual van sonar, per primer cop en tot el tour, Cover me i Working on the highway. La versió de Twist and shout, d’altra banda, sembla que s’ha fet un lloc fix en la tanda de bisos i Hungry heart, single de The River que, l’any passat, no va sonar en cap dels dos concerts catalans, no ha faltat, de moment, en cap data de la gira europea. Només Neil Young i, evidentment, músics que sempre ho han tingut com a pràctica com Phil Lesh de Grateful Dead, entre els músics de la vella guàrdia que han fet gira aquest 2024, semblen disposats a tenir els repertoris tan oberts com Springsteen. Més sorpreses: a Irlanda va homenatjar Shane McGowan, dels Pogues, versionant A rainy night in Soho, va comparèixer tot sol amb guitarra interpretant This hard land quan s’acabaven d’obrir les portes de l’estadi i, malgrat ser el mes de maig, va fer cantar a tothom Santa Claus is comin’ to town.

Als dos concerts de Springsteen a Barcelona s’hi esperen més de 50.000 persones per dia i, en el cas d’avui dijous, tot i l’elevada afluència de públic a Montjuïc, no hi haurà servei de metro més enllà de mitjanit.