La galeria Cadaqués revisa la trajectòria de la històrica sala d’art Nota Bene

Aquí no compten les rivalitats. Per això la històrica galeria Cadaqués, fundada per l’arquitecte Lanfranco Bombelli el 1973 i ara en mans d’Huc Malla, homenatja amb admiració i respecte el paper pioner que també ha tingut al municipi la sala Nota Bene, oberta el 1979 per Catherine Sagnier, que s’havia format com a galerista ajudant precisament Bombelli. Loft Nota Bene. 35 anys de creació, que es podrà veure fins al 17 de juliol, neix d’una proposta de la professora i crítica d’art Mercedes Vicente, establerta a Londres, que havia fet dues estades al loft que Sagnier va rehabilitar a l’àtic de casa seva per oferir-lo com a residència d’artistes i n’ha guardat sempre un record preciós. És d’aquest agraïment, i de l’entusiasme amb què Huc Malla i la codirectora Erika Prüfert han acollit el projecte a la seva galeria, que sorgeix una exposició que és alhora exaltació davant un espai històric i embadaliment per la nòmina d’artistes que va atraure, més d’un centenar entre els que hi van mostrar la seva obra i els que es van allotjar al loft. No hi són tots representats, però la selecció és prou eloqüent: una cinquanta, de llenguatges artístics i procedències geogràfiques i generacionals ben dispars, alguns dels quals estan també vinculats, per fer encara més estrets els llaços, a la galeria Cadaqués.

La història de Nota Bene comença a gestar-se el 1971, quan Catherine Sagnier, aleshores casada amb l’editor Albert Skira, va arribar a Cadaqués des de Ginebra per concretar amb Salvador Dalí els gravats que formarien part de les Éditions d’Art Skira. Durant aquella visita, Catherine Sagnier va quedar subjugada per l’encant del poble, i el 1975 va decidir fer un canvi de vida radical i establir-s’hi. L’escena artística de Cadaqués, recorda Mercedes Vicente, era encara reduïda però “d’elit avantguardista” i en ple desenvolupament turístic. L’espai més radical era sense cap dubte la galeria de Lanfranco Bombelli, que en poc temps va confiar a Sagnier la direcció artística d’aquesta sala pionera a l’Estat espanyol. Als representats de l’art concret que potenciava Bombelli, Catherine Sagnier va incorporar-hi una generació més jove, com ara la britànico-canadenca Cozette de Charmoy, que hi va exposar el 1976, i la parella d’artistes conceptuals suïssos Chérif i Silvie Defraoui, el 1977.

Després de deu anys al costat de Bombelli, el 1986 Sagnier va obrir el seu propi espai, la galeria Nota Bene, “en un moment àlgid en què florien altres galeries locals”, observa la comissària de la mostra. Cada temporada d’estiu, programava sis exposicions amb artistes catalans i espanyols com ara José Albiol, Jaume Lorente, Jaume Plensa o Miguel Sancho, a més d’internacionals com Lisa Bateman, Jacques Bosser, Mary Jane Dean, Dougal, Jean-Luc Parant, Lisa Rehsteiner o Alfredo Romano. El 1990, va encarregar a Bombelli la reforma de l’àtic de casa seva per convertir-lo en una residència d’artistes, “aleshores una oferta inexistent a Cadaqués”. Per aquest loft, han passat més de cent creadors, com Sabine Friesicke, Marietta Hoferer, Bill Thompson i la coreana Cheonae Kim, que hi acaba de fer la sisena estada. A l’exposició, Mercedes Vicente afirma que el paisatge rocallós de Cadaqués és molt present, com el caminant solitari fotografiat per Fred Mortagne pel Cap de Creus el dia abans del confinament, en les oliveres de Jacques Berthet, en les insolacions de Peter Schroth o en la presència “magnànima” del Pení en l’obra sobre paper d’Elvira Voynarovska. També hi ha obres d’Antoni Muntadas, Lucio Fontana i, és clar, de Bombelli.